Lleida demana a Europa més protecció a la pagesia i al territori, menys burocratització i més benestar

Protegir el sector agroalimentari i agilitzar la burocràcia. Són les peticions més enumerades per diversos sectors de la societat lleidatana a qui, des d'Ua1 Lleida Ràdio, els hem demanat que ens enumerin quines són les demandes més urgents des del territori cap a la nova Eurocambra, que s'escollirà el pròxim 9 de juny.

El president del col·legi d'economistes de Lleida, Josep Maria Riu, apunta que cal millorar la competitivitat d'Europa respecte a altres regions del món. Això implica millorar els processos burocràtics i fer-los més àgils:

“Si (Europa) ha de competir a nivell internacional amb altres zones del món, Europa ha de ser molt més àgil. A les nostres comarques, el que és la nostra principal indústria té uns greus problemes burocràtics i administratius, que suposen un increment de costos molt important a totes les administracions. Des de Lleida, el que hauríem de demanar, també als nostres polítics és que treballin, de veritat, perquè aquesta integració europea també sigui una integració amb molta menys càrrega administrativa”.    

Els principals esculls en aquesta burocratització, assenyala, tenen a veure amb les directives de control laboral i de medi ambient. Per això demana que se sigui coherent i que es demani als productes que venen de fora de la Unió, els mateixos controls que als fets a Europa. Un fet, apunta, que ara no passa:

“Si nosaltres ens posem un objectiu de 10, potser no hem de baixar a un objectiu de 8, peròs sí demanar que els productes que ens venen d’altres parts del món tinguin aquests controls”.

En la mateixa línia parla el coordinador territorial d'Unió de Pagesos, Jaume Pedrós. Diu que és una situació que posa en desavantatge, sobretot, el sud d'Europa, com és el cas de Lleida. Per això apunta que “allò que diuen que faran, que ho facin. Van dir que flexibilitzarien la manera de presentar-ho tot, doncs que ho facin d’una vegada, perquè s’omplen molt la boca, però a l’hora de la veritat no és així”.

Pedrós apunta que “també cal estar atents al canvi climàtic, ja que hem de tenir en compte que cada cop hi haurà menys aigua, i hem de saber què haurem de fer els països del sud d’Europa davant d’aquestes sequeres que patim, ja que fa tres anys que a les zones de secà no es cull res i això també s’està traslladant a la zona de reg”.       

Altres qüestions molt lligades a Lleida són els referents al medi ambient i les energies renovables. En aquest sentit, el president de la Federació d'Associacions de Veïns, Toni Baró, reclama que hi hagi un control profund en la instal·lació de les línies d'evacuació elèctrica de molt alta tensió i que s'esmercin esforços en evitar que les zones de baixes emissions es converteixin en una qüestió de classe i “que vagin acompanyades de mesures que facilitin que les persones amb poc recursos puguin tirar endavant”.

En matèria d’habitatge, apunta Baró, “cal una política d’habitatge que permeti facilitar l’accés a vivendes als joves. No estem parlant d’habitatge social només, sinó que hi hagi vivendes assequibles”.

Baró també demana que es vetlli per assegurar el benestar dels ciutadans europeus en matèries com la sanitat i l'educació pública. En matèria social, també parlava Josep Maria Riu, qui apuntava que cal que els partits abordin amb molta responsabilitat la qüestió de la immigració. Recorda que Europa necessitarà mà d'obra en els pròxims anys, ja que la població envelleix i els naixements no incrementen a la mateixa velocitat. Per això, diu que "és un debat amb moltes arestes i responsabilitats" que no s'està afrontant com toca.