El futur també existeix lluny de les grans ciutats

El despoblament rural és un problema cada cop més present a l’ordre del dia. Sense anar més lluny, aquest dimarts els explicàvem la presentació de la 'Guia d'habitatges buits als municipis rurals i de muntanya' que va tenir lloc a Tàrrega i busca ajudar uns 600 municipis rurals a donar sortida a més de 16.000 habitatges buits. També va tenir lloc aquest dijous la creació del Consorci del Segrià Sud, amb una dotzena de municipis que s’han unit per impulsar l'activitat econòmica i frenar el despoblament.

A l’altra cara de la moneda, trobem les grans ciutats, amb Barcelona i el seu cinturó metropolità a l’ull de l’huracà. Grans urbs amb cada vegada més densitat de població, més contaminació, uns lloguers més cars i menys identitat local.

Tot i tractar-se de situacions antagòniques, les demandes dels seus veïns són molt similars: millors oportunitats laborals i una oferta d’habitatge assequible. Tanmateix, la transcendència del compliment de les seves peticions és radicalment oposada. Les esferes polítiques i econòmiques de les grans ciutats es poden permetre prendre certes mesures de cara a la galeria perquè saben que la roda continuarà girant i gent amb un poder adquisitiu més alt rellevarà als veïns dels barris quan aquests no puguin mantenir el costós estil de vida que exigeix la metròpolis. Però els pobles no. Els índexs demogràfics indiquen que l’envelliment constant de la població posa en risc la seva pervivència i aquest fet els obliga a obrir les finestres per deixar entrar aire fresc, amb habitatges dignes per a les famílies i ofertes de feina per fixar-les al territori. 

He viscut tota la vida en una ciutat de menys de 20.000 habitants i tinc molt clar que fugir de la massificació és guanyar qualitat de vida. De fet, sempre he pensat que m’hauria de seduir molt qualsevol proposta per construir el meu futur en una gran ciutat. Potser és moment de desfer el camí de les generacions anteriors i trobar la solució en un èxode urbà.