Un padró per sumar i construir

Surto cada dia a les 8 menys poc camí de la feina. A baix a la plaça acostumo a saludar el Sebas que passeja el gos i que fa dos anys va venir del Perú per estudiar a la Caparrella, passo per davant de la Pepa i Punt que, amb els seus colors i plantes fa el dia més agradable, enfilo el carrer Democràcia on les nenes i els nens de la Sagrada Família, (d’idiomes i procedències diferents) esperen per entrar a classe mentre miro com carreguen la fusta pel forn de llenya de la Montserratina (dels millors pans de Lleida sens dubte!) per arribar, sempre just de temps, a la plaça del Treball on tinc el meu lloc de feina. A la tarda la meva filla quedarà amb la veïna, l’Astrid, que va venir d’Armènia fa uns anys i que és un coco de les matemàtiques i el fill passarà per carn Halal Bagdad a comprar una mena de pa de festuc, que li encanta, tan dens i tan dolç que pots notar com tremolen les dents.

I és que Lleida no és un conjunt de cases, carrers, carrils bici o zones verdes perquè com ens recordaria Cortàzar “un puente es un hombre cruzando un Puente”. La nostra ciutat som totes i tots els que la vivim (i a vegades patim). És un projecte col·lectiu imperfecte on tothom que ho vulgui ha de poder sumar-hi. Per això és tan important un paper que en reconegui la residència.

Perquè suposa la possibilitat de contribuir-hi, encara que no es disposi de domicili fix, es visqui, malauradament, en infrahabitatges, de relloguer o en les diverses formes que fan difícil obtenir-lo. No poder-se inscriure al padró exclou la possibilitat que aquestes persones, sovint les mes vulnerables, pugin sentir-se part de la nostra ciutat.

I és que el padró‌ és una eina fonamental de cohesió‌ social i una garantia per a una vida digna per a tots els veïns i veïnes, ja que permet l’accés efectiu a drets bàsics com l’educació‌, la salut i l’assistència social.

És per això que el fet que la nostra ciutat estigui dins la llista dels 40 municipis catalans que posen traves per accedir al padró, segons la Xarxa d'Entitats pel Padró 2024, és sens dubte una mala notícia pels que volem una ciutat de drets (i sí, també de deures).

Pels més malfiats només un recordatori, el padró és un registre estadístic que recull el nombre de persones que viuen en un municipi que reconeix un fet objectiu (el veïnatge o residència) i que no atorga cap dret sobre la propietat de cap immoble però sí la consideració, important, de lleidatanes i lleidatans.

Fem que les nenes i nens puguin anar a l’escola, que quan algú estigui malalt se’l pugui atendre, que la gent que ve d’Ulldecona, de València, de Madrid, de França, del Marroc o de Romania coneguin, entenguin i estimin la nostra ciutat com un espai que té cura d’ell si que n’espera, també, la seva implicació per millorar-la. Fem-ho possible empadronant-los.