O Madrid compleix o es vota NO a tot

No és cap sorpresa, però ho hem de recordar. On són els acords d’investidura amb el PSOE? De nou Pedro Sánchez fa la viu-viu amb Catalunya i amb les formacions sobiranistes? Aspectes com el del Pacte fiscal? L’Oficialitat del català a Europa? Execucions de pressupostos? I un llarg etcètera....

No entenc perquè es deixa governar el PSOE a Madrid si no es posen dates concretes als acords com els ja citats. Si aquest fos el primer cop que ambdós bàndols pacten punts per fer president en Sánchez o aprovar-li pressupostos encara entendria que algú no es preocupés de què Espanya compleixi, que se seguís donant un marge de confiança al govern de l’estat. Però sabent de quin peu calça, amb tantes enredades com les que ja hem viscut, tal vegada ja és hora de plantar-se si no hi ha concrecions de cada un dels punts acordats.

I crec que toca ser del tot taxatiu: votar no a tot el que surti del Congrés, encara que beneficiï al conjunt de la ciutadania. Perquè això ja comença semblar el dia de la marmota.

La confiança té data de caducitat. Per això cal reconèixer que el secretari general de Junts, Jordi Turull, tenia tota la raó quan exigia a inicis de febrer resultats a l’executiu central. I és que molt em temo, que si no es posa ja l’accelerador en totes aquestes matèries, els socialistes no compliran perquè tornaran a fer més curta la legislatura, cosa que deixarà els acords d’aquesta investidura en paper mullat.

Bé, de fet, és ben fàcil que vulguin enredar de nou als sobiranistes en una propera legislatura perquè els tornin a regalar els seus vots en la investidura i pressupostos a canvi del que són capaços d’anomenar “materialitzar” el que s’havia aprovat en aquesta legislatura. I som tan rucs, que som capaços de tornar a acceptar.