"Not all men"... però sempre un home

Suposo i, cada vegada n’estic més segura, que la gran majoria dels jutges del nostre país són fidels defensors del moviment “not all men”. I és clar, no són tots els homes... però casualment, sempre és un home.

“Denunciar a través de les xarxes no és una denúncia vàlida”, “per què has tardat tant de temps en denunciar-ho?”, “de seguida vas fer vida normal”, “però vas dir que no?”, “com anaves vestida?”, i podria seguir, perquè la llista -malauradament- és infinita.

Suposo que alguna d’aquestes frases us sonarà, bé perquè l’heu dit o bé perquè us l’han dit -si és així, em sap greu-. Són frases nascudes de persones criades en un sistema estrictament patriarcal, i suposo que aquestes són les mateixes persones que defensen amb dents i ungles el fenomen “not all men”, al·legant que no tots els homes són masclistes, agressors o violadors, com si les noies i les persones del col·lectiu LGTBIQ+ els haguéssim de donar les gràcies per respectar-nos i per respectar els nostres “no”.

A mi el què m’agradaria és que totes aquestes persones que diuen que una denúncia a través de les xarxes socials no és vàlida, o que critiquen quan una dona denuncia una agressió, mesos o anys després de patir-la, m’expliquin què passa amb el cas Dani Alves.

La setmana passada, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va revocar la sentència que condemnava Dani Alves a quatre anys de presó per agressió sexual a una noia de 23 anys, i va absoldre’l perquè va considerar que el testimoni de la víctima i de les seves amigues sobre com es sentia en els moments previs a la presumpta agressió sexual no concordava amb les imatges que van registrar les càmeres de seguretat abans de l’agressió (perquè en els lavabos on es va produir, no hi havia càmeres).

Jo no sé si les imatges de les càmeres de seguretat, si la versió de les amigues o si la versió de la noia no concorden amb l’actuació que els jutges volen que tingui una dona després d’haver patit una agressió sexual. El que sí que sé, pel que diuen tots els mitjans, és que la jove no ha canviat la versió en cap moment, tot i haver patit estrès posttraumàtic, i Alves ha canviat la seva versió en reiterades ocasions.

Suposo que, per la justícia masclista que hi ha en aquest Estat i pel nostre sistema patriarcal, tant fa que una dona denunciï una agressió a través de les xarxes socials o ho faci en un judici i acompanyi la denúncia d’un informe mèdic, com ha fet la denunciat d’Alves. Suposo que, per al nostre sistema judicial, el que preval és fer mil preguntes a la víctima per arribar a la conclusió que tot el que ha explicat no és concloent per saber si l’agressor és culpable o no. Suposo que, per casos com aquest, són moltes les dones que no denuncien per por de caure en un judici paternalista i ple de qüestionaments infundats. Suposo i, cada vegada n’estic més segura, que la gran majoria dels jutges del nostre país són fidels defensors del moviment “not all men”. I és clar, no són tots els homes... però casualment, sempre és un home.