Competències incompetents

“Nova jornada de caos a Rodalies”, “trens suspesos, tot i la desconvocatòria de vaga”, “l’operador que gestiona Rodalies és Renfe i ha de continuar sent Renfe”, “col·lapse i aglomeracions un dia més a Rodalies”, “retards i trens suprimits” o “el Govern celebra l’acord amb els treballadors de Rodalies”. 

Aquests són -només- alguns dels titulars que llegia ahir, dilluns, al llarg de tot el matí després de saber que diumenge, la majoria dels sindicats de treballadors vinculats a la Renfe -Semaf, CCOO, UGT i SCF- havien arribat a un acord amb el Govern en el qual, entre d’altres, s’ha decidit que Renfe Viajeros tingui la participació majoritària en el capital de la nova empresa que gestionarà el servei de Rodalies de Catalunya, i que portarà per nom Rodalies Catalunya SA. Quan diumenge al vespre vaig llegir un titular a Twitter -actual X- sobre aquest acord, vaig voler ser optimista, de veritat, però tot l’optimisme va desaparèixer ahir al matí -com ja fa temps que ha marxat l’optimisme de totes les persones que han d’agafar un tren gestionat per Renfe, cada dia; un optimisme que ja ha passat a ser, segurament, desesperació-.

Podríem dir que, després d’arribar a aquest acord, ahir va ser el “primer dia” del “nou” funcionament dels trens... un “nou” funcionament que, a parer meu, és un nou pedaç en la gestió de Rodalies. Suposo que caldrà donar-li una “oportunitat” a aquest nou funcionament, un vot de confiança a aquest nou acord... però ho aconseguirem? Em dona la sensació que aquest pacte es quedarà en paper mullat, i que continuarem veient, dia rere dia, piulades a X de gent queixant-se que ha arribat tard a la feina per culpa dels retards a Rodalies, que les notícies que obriran la premsa catalana -i moltes vegades, l’estatal- continuaran sent, com aquestes últimes setmanes, el “caos” de Rodalies i que els polítics, al Senat i al Congrés dels Diputats, continuaran discutint i disculpant-se sobre el desastre de la gestió dels trens que circulen per les vies del territori català.

En sessió plenària al Senat, la setmana passada, el ministre de Transports, Óscar Puente, demanava disculpes pel “caos” a Rodalies i manifestava que els endarreriments i les cancel·lacions de trajectes no són causats per una manca d’inversió per part de l’Estat, i atribuïa aquest caos a l’execució de les diverses obres que s’estan duent a terme a la xarxa ferroviària.

No dubto que el Govern de l’Estat hagi invertit -i estigui invertint- diners a millorar les infraestructures de Rodalies -un exemple són les recents obres al túnel de Roda de Berà-, perquè sé que aquesta problemàtica ve de lluny i d’anys, però sí que crec que els gairebé 2 milions i mig d’euros que Puente assegurava que l’Estat ha invertit a Rodalies estan servint per posar pedaços sobre pedaços a unes infraestructures obsoletes, a un servei mal gestionat i a una falta de previsió i de comunicació davant d’un sistema nefast. 

A favor, sempre, del transport públic però, independentment de les competències assignades, a favor d’un transport públic competent.