Guerra aranzelària

La tragicomèdia dels EUA no deixa de sorprendre, un cop més torna a escalar la tensió internacional gràcies als anuncis que es fan des d'ultramar. Això és perquè Trump ha anunciat la possibilitat d'imposar aranzels que arribaran fins al 200% sobre productes emblemàtics d'Europa, com el vi, el xampany i altres begudes alcohòliques. En resposta, la Unió Europea ha amenaçat amb imposar aranzels sobre l'acer i l'alumini. Aquesta situació ha despertat el neguit dels mercats de tot el món, ja que podria desencadenar una sèrie de represàlies que afectarien tant a grans corporacions com a petits consumidors.

Un cop més, prenen decisions sense mirar els resultats que van donar quan es van inventar al seu dia, ja que, les guerres aranzelàries no són noves, ja s’ha donat en el passat, concretament el 1930. En aquell moment, els Estats Units van aplicar aranzels molt elevats en un intent de protegir el seu mercat industrial, fet que va provocar una resposta en cadena perquè altres països van imposar mesures similars, portant a una reducció dràstica del comerç internacional i contribuint a una profunda recessió global. La història ens mostra que les polítiques proteccionistes, tot i que dissenyades per salvaguardar l'ocupació i la producció interna, poden acabar afectant tota l'economia de forma negativa.

Si els Estats Units continua amb aquestes polítiques, és molt probable que vegem una escalada en les mesures de represàlia, on cada país imposi nous aranzels per protegir els seus interessos. Aquest escenari de “guerra comercial” només pot afectar sobre el creixement econòmic global i el benestar de la població. La incertesa que genera aquest clima de confrontació afecta inversors i empreses, i per això es produeix un impacte directe en el dia a dia dels ciutadans i ciutadanes, que veuran com els preus de productes bàsics es disparen.

Els exemples del passat evidencien que el proteccionisme excessiu tendeix a debilitar la cooperació internacional i a generar un cercle viciós de mesures repressives. Un cop més, en lloc de fomentar el diàleg i la negociació, es fomenta la confrontació, cosa que resulta perjudicial per a tothom, i quan dic tothom, ja sabeu que sempre paguem els mateixos.