Espionatge d'estat

El passat 28 de febrer una vintena d’entitats de la ciutat encapçalades per l’Ateneu Cooperatiu La Baula presentaven una moció al ple de la Paeria demanant que l’Ajuntament rebutgés l'espionatge d'Estat i les infiltracions als moviments socials que, mesos abans, havia destapat el setmanari la Directa.

Malgrat que la moció es presentava al febrer, no seria fins dos dies abans del seu debat públic, gairebé un mes després del seu registre, quan l’alcalde enviaria una nota jurídica signada per ell mateix on demanava una retallada substancial del text adduint motius com la vulneració de drets fonamentals o efectes jurídics relatius a la declaració de persona non grata dels/les agents.

Uns raonaments força curiosos quan veiem com un text semblant era aprovat, per exemple, pels ajuntaments de Girona o Salt el 2023 declarant persona non grata la policia infiltrada als moviments socials de la ciutat, o el mateix Ajuntament de Lleida quan, a proposta de l'ANC, els CDR i els Cantaires de Ponent declarava, el març de 2022, persona non grata al llavors president del PP, Pablo Casado, per les declaracions que va fer sobre el català a l'escola assegurant, entre d'altres, que es posaven pedres a les motxilles dels nens que parlaven en castellà.

I podríem continuar gratant: el febrer d’aquest any es debatia una moció impulsada per ERC a Mataró demanant declarar persones non grates els policies infiltrats descoberts per la Directa, a Olot l’octubre de 2023 l’Ajuntament de Celrà i posteriorment el de Castelló d’Empúries aprovaven la declaració institucional pública en contra de l'espionatge d’Estat i les infiltracions al Moviment popular i independentista i una moció bessona a la de Lleida es debatia i aprovava el 2023 a Arenys de Munt. I així podríem seguir.

I perquè a Lleida no es pot dur el debat en aquests termes?

Doncs com sempre, utilitzant subterfugis tècnics (i citant una sentència del 2022, anterior a tots i cadascun dels exemples anteriors) el Paer en cap manlleva el debat i manifesta una manca de voluntat d’afrontar aquest debat, que li genera una incomoditat evident i que esdevé, de facto, una retallada a la llibertat d’expressió.

Aquest 5 de març la Directa tornava a publicar informacions d’una policia espanyola que es va infiltrar durant dos anys al moviment per Palestina i a l'esquerra independentista a Barcelona. Fins quan l’Ajuntament evitarà el debat? Fins quan permetrem que es retalli del dret de participació i la llibertat d’expressió a la nostra ciutat.

La vintena d’entitats, entre les quals Republicà Lleida, ANC Lleida, Òmnium Cultural Lleida-Ponent, la Intersindical, USTEC-STECs (IAC),IAC-CATAC Lleida, Advocacia per la Democràcia Lleida, Marea Pensionista Terres de Lleida, Ateneu Popular de Ponent, CGT Lleida, la Candidatura d’Unitat Popular Lleida, Endavant, Arran, CDR Noguerola o Esquerra Republicana de Catalunya han anunciat que tornaran a presentar la moció.

Serà un bon moment per verificar, de nou, el tarannà democràtic de l'actual equip de govern.