Excés de pressió

No tinc cap mena de dubte que al vestidor del Lleida li va afectar, li està afectant i li afectarà el conflicte entre l’Ajuntament de la ciutat i el club blau que encara va esclatar més del que havia esclatat fins ara el passat divendres.

Cal protegir a la plantilla, cal aïllar al màxim possible informativament a un vestidor que està tocat anímicament pels resultats esportius d’aquest 2025 i que no es pot permetre tenir la ment ocupada en assumptes que impliquen més als despatxos que no pas a la gespa.

Ara bé, no descobreixo res si dic que, tot i no ser determinant, que la pilota entri a la porteria rival pot ser un argument a favor d’un Lleida que, a dia d’avui, no es pot agafar al present esportiu, als resultats i al joc ofert per l’equip, sobretot, quan juga al Camp d’Esports, per dialogar amb qui consideri que ha de dialogar.

El vestidor està carregat de pressió, al vestidor li està costant gestionar aquesta pressió que implica, com diu el míster Marc Garcia, “suportar el pes de la porta de Primera RFEF”, i que ara s’ha vist magnificada per tota la situació al voltant del conveni d’ús del Camp d’Esports.

Dilluns, a la Plaça Paeria, hi havia pràcticament tota la plantilla al complet. Era el primer “acte” promogut pel Lleida i entenc la seva presència. Ara bé, crec que els jugadors s’han d’apartar al màxim d’aquest conflicte, el club els ha de protegir i ha de fer que el futbol no es vegi superat pels despatxos.

La pressió que tenen ja és suficientment elevada com perquè n’hi hagi un excés.