La coherència de la incoherència

Hi havia una vegada, un dia no gaire llunyà, en què Espanya -tota no, és clar, però la majoria de tots els habitants d’aquest país (espero)- ens alegràvem de la notícia de què, per fi, una dona trans estigués nominada als Premis Oscar. Era la nominació de Karla Sofía Gascón a millor actriu, pel seu paper protagonista a la pel·lícula “Emilia Pérez”, un film musical de comèdia policial, dirigida pel francès Jacques Audiard.

Aquesta nominació -la de la Karla Sofía Gascón- no era només guanyar una estatueta daurada. Aquesta nominació era la primera nominació a una persona trans, era un símbol de la lluita, sovint silenciada, de les persones del col·lectiu LGBTIQ+ per poder representar personatges i poder ser representats en la ficció. Aquesta nominació ja era un premi en sí. Era un premi a la lluita i a la perseverança perquè l’Acadèmia i el setè art canviés i, per fi, s’obrís de mires.

Però ara, aquesta lluita, aquest anhel de conquerir llibertat, s’han esfumat.

I s’han esfumat, precisament, per la intenció de la protagonista d’aquesta història de voler trepitjar altres drets humans. La raó és que han vist la llum, tuits i declaracions de Karla Sofía Gascón amb actituds i opinions racistes, xenòfobes, catalanòfobes i masclistes. Unes opinions que han merescut la cancel·lació a Gascón per part de companys de la professió, però també per persones del col·lectiu LGTBIQ+ i per persones que s’han sentit -evidentment- atacades.

Però... és normal la cancel·lació que ha rebut Gascón? Sens dubte, sí. Però... hauria rebut tota aquesta cancel·lació si aquestes opinions, en comptes de donar-les una dona trans, les hagués donat un home cis? Evidentment que no.

I aquí és on recau el focus de la meva opinió. La cancel·lació cap a actituds que ataquen col·lectius vulnerables, la cancel·lació cap a actituds que ataquen segles de lluites que encara són latents i palpables, són cancel·lables. I ho haurien de ser sempre. Però malauradament, no ho són.

O és que Kanye West ha estat cancel·lat després de piular que és nazi? O després de mostrar a la seva dona despullada a la gala dels Grammy, mentre ell anava completament vestit? O és que Donald Trump ha perdut alguna oportunitat, havent estat acusat d’agressió sexual? La resposta és no. Sempre és no quan es tracta d’homes (d’homes cis, és clar).

Perquè en aquests casos la vara de mesura sempre és diferent, en funció de qui dona les opinions. I el dit que assenyala a qui fem caure no assenyala amb tanta força si les opinions les dona un home o una dona. I el dit que assenyala encara té més força si les opinions divergeixen entre una persona cis o una persona trans.

Suposo que cancel·lar algú per opinions racistes, masclistes i xenòfobes és del tot coherent. Suposo que cancel·lar una persona trans per aquestes opinions i no cancel·lar una persona cis amb opinions semblants és el que em fa pensar en l’absurd de la coherència de la nostra societat.