La societat en que Hitler arribava al poder té similituds amb l'actual

Aquest dilluns es commemorava el 50è aniversari de l’alliberament d’Auswith. El mala anomenem camp de concentració quan fou, especialment, un camp d’extermini. Es tracta del més conegut dels centres de l’holocaust que els nazis empraren per matar no només jueus, sinó també altres cultures com la gitana. Els jueus foren el col·lectiu més damnificat amb un 90% de morts dels 1,3 milions que allà perderen la vida.

La meva reflexió d’avui no és gens enginyosa, però crec que sí que és ben necessària de ser recordada. Perquè precisament apel·la a aquella màxima que creu que conèixer el passat ajuda a no cometre els mateixos errors en el futur. I sense cap mena de dubte que aquest pensament avui en dia és més necessari que mai. Perquè els discursos d’odis que apadrina una extrema dreta cada cop més desacomplexada i amb majors suports s’apodera d’occident.

Però això no és fruit d’una casualitat, sinó perquè a l’altra banda, els del bonísme irracional que tot ho perdonen i ho excusen i que tan impera en alguns àmbits i socials i partits polítics han fet que molts ciutadans apostin per aquesta via de, com la dels del 3 reich, fer fora tothom que no sigui de la seva condició ària.

En resum, ens estem polaritzant cada vegada més i això ja passa factura en alguns llocs com els Estats Units, però no només. Als que ens agrada la història, especialment aquesta II Guerra Mundial, sabem prou bé quin és el risc de tot plegat. I per això és positiu que tinguem efemèrides com aquestes, perquè recordin a qui no coneix tant la nostra història les coses que passaven i no fa tant.

I mentre no es trobin acords que solucionin problemes reals, tangibles i sensibles com ho és per exemple l’ocupació, la multireincidència delictiva o el civisme als carrers, l’únic que hi guanya és una extrema dreta que no para de créixer. O solucionem les coses o estarem nosaltres mateixos ara creant alguna futura efemèride de futur tan o més vergonyant que l’alliberament d’Ausbitch.

Sona exagerat. I una mica ho és, però la comparativa és ben adient si recordem que Adolf Hitler va arribar al poder gràcies a un clima d’odi que ell i els seus van alimentar i que la resta no van saber aturar.