"En català?"
Ara que a partir del 4 de desembre, el català, i també la resta de llengües oficials, es pot fer servir en qualsevol tribunal de tot l'estat escanyol gràcies a la Plataforma per la Llengua, caldria començar a plantejar-se de fer un "mantinc el català" en el dia a dia. Hi ha massa cops que pels signes que els nostres ulls perceben, o per la llengua que les nostres orelles escolten, obviem o descartem directament que la persona amb la qual volem iniciar un diàleg sigui catalana, el parli o simplement l'entengui, com si nosaltres tinguéssim una bola de vidre màgica que ens permetés endevinar sense preguntar-li que no ens entendà.
Encara més, una persona que parli en castellà no té per què ser incompatible amb què parli o entengui el català, ja que pel mateix motiu una persona que sàpiga parlar anglès també pot saber parlar altres llengües, perquè per sort, que aprenguis una llengua no t'obliga a renunciar a saber-ne d'altres. No podem obviar que el català és la pedra angular de la nostra nació, i entenc com a nació tots els Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, i si perdem la llengua, perdrem la nostra cultura i una bona part de la nostra identitat. Algú es pot imaginar fer castells amb una altra llengua que no sigui el català? Com li diríem al nen que fa d’enxaneta o al que fa d’aixecador?
Per altra banda, el castellà no solament té als residents de l'estat escanyol, sinó que té molts més parlants repartits per les diferents colònies i excolònies de l'"Estado", en canvi, el català sols ens té als ciutadans dels Països Catalans. Per respecte a totes aquelles persones que van mantenir la llengua catalana durant les dècades de prohibició de la dictadura franquista, jugant-se molts cops alguna cosa més que sentir un insult, cal que ens sentim dignes i orgullosos de la seva resistència i el seu llegat.
Tots els dies són bons per començar a fer un "mantinc el català", sols cal proposar-s'ho.
Afegeix un nou comentari
Comentaris (0)