Dret a un habitatge “digne i adequat”
“Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación.”
La constitució espanyola ho deixa clar: el dret a un habitatge digne és un dret de tots els espanyols, i el govern ha de treballar per fer-lo efectiu. El problema, com acostuma a passar amb la Carta Magna i altres textos similars en altres països, és que no diu com s’ha de fer. No dona la formula màgica per solucionar la que ja és una de les principals preocupacions dels nostres dies, sobretot entre els joves... i no tan joves. Perquè, si ens fixem en les xifres de l’INE recollides l’any 2023, els propietaris d’habitatges d'entre 30 i 44 anys han caigut del 64% al 46% en deu anys. I no diguem ja els menors de 30...
La gent està condemnada a viure de lloguer perquè no pot comprar-se un pis, perquè els preus són estratosfèrics i perquè no tenen capacitat per estalviar els 30.000 o 40.000 euros que necessiten per donar l’entrada. El lloguer, però, no és una opció gaire millor, perquè els preus han pujat com l’escuma i es demanen xifres insultants per pisos minúsculs i en unes condicions pèssimes, o astronòmiques per pisos que estan en condicions decents.
Jo, com la constitució, tampoc tinc la fórmula màgica per solucionar aquest problema, però tinc els meus dubtes que la solució sigui construir més habitatge. O, com a mínim, no crec que hagi de ser només aquesta. Perquè, si la gent no pot accedir a una hipoteca, qui comprarà aquests pisos són els que ja en tenen altres, i aquests no els compren per viure, sinó per especular.
Afegeix un nou comentari
Comentaris (0)