Les Garrigues comptabilitza 1.440 pisos buits a tota la comarca, 158 dels quals al poble de Cervià

Altres comarques com el Sobirà n’han localitzat 381 i l’Alt Urgell registra que un 7% dels habitatges buits presenta un estat ruïnós

Així es desprèn de les memòries que els Consells Comarcals han fet per les subvencions rebudes per part de la Diputació en matèria d’habitatge i a les quals ha tingut accés ua1. L’objectiu de la subvenció era que els consells poguessin fer una diagnosi de la situació i actuar-hi per revertir-la. No tots els consells han pogut complir amb aquests objectius, i així consta també en les memòries, com és el cas del de la Noguera, que ha al·legat la complexitat de municipis com el d’Àger els fa dubtar de si “aquestes són les actuacions que cal dur a terme o s’han de canviar”.

Els que sí que ho han fet, però, evidencien que el de l’habitatge és un problema estructural, accentuat en algunes comarques, però present en la majoria d’elles. Per exemple, a les Garrigues hi consten 1.440 habitatges buits, la majoria a Cervià de les Garrigues, però també a Bovera, amb 110; Arbeca, amb 130; Castelldans, amb 150, la Granadella, amb 138 o la capital, amb 95. Per revertir-ho, des del consell han dut a terme un treball de camp en 22 pobles de la comarca, excepte Juneda i Vilosell, que per voluntat pròpia han al·legat que no tenen habitatges buits.

Si marxem cap al Pirineu, la radiografia no és massa més diferent: al Sobirà se n’han localitzat 381, amb els quals 23 ja s’han posat en contacte amb els propietaris per oferir-los informació sobre ajuts per posar-los en lloguer. En el cas de l’Alt Urgell, la informació és molt més detallada i és que el 41% dels habitatges desocupats són inaccessibles; el 80% són construïts anteriorment al 1980 i el 44,12% són d’entre 60 i 90 m2. A més, destaca que un 7% dels habitatges buits presenta un estat ruïnós i un 28,57% s’ubiquen al centre històric, mentre que el 71% restant es reparteix per altres barris.

En el cas de la Cerdanya, el Consell ha quantificat en 17 els habitatges buits, el que suposa un 40% en relació al total. Tot i això, matisa que 5 dels habitatges buits estan pendents d’adjudicar per concurs públic; 4 estan en obres i amb previsió de posar-los en lloguer quan s’acabin i 8 estan pendents de reforma perquè siguin habitables. És per això que asseguren que des dels ajuntaments hi ha “bones perspectives” en què es puguin posar a disposició de lloguer en un termini d’entre 1 i 3 anys.

Censats, però sense concretar la xifra



Altres consells comarcals sí que han censat els habitatges buits, però no han concretat la xifra total a la memòria, com és el cas de l’Urgell. No obstant això, sí que ressalten que s’ha posat en marxa el desplegament del pla supramunicipal d’habitatge solidari (fins al 2028); un protocol d’actuació d’habitatges buits i un banc de recursos de la construcció. També ho ha fet el de l’Alta Ribagorça, que assegura haver localitzat dos edificis propietat de l’Ajuntament del Pont que es podrien destinar a desenvolupar accions relacionades amb l’habitatge, amb obres prèvies de rehabilitació, mentre que a Vilaller i la Vall de Boí asseguren que no en disposen.

En el cas de l’Aran i amb dades del 2021, només hi ha xifres dels pisos buits a Vielha e Mijaran, Naut Aran i Bossòst. A Naut Aran hi ha un 28% d’habitatges desocupats (1.338 pisos), a Vielha un 15% (786) i a Bossòst, un 10% (76).

Altres, com el del Segrià, han optat per intentar disposar d’un habitatge per allotjar persones i famílies que es troben en una situació immediata de pèrdua de l’habitatge. Des del consell admeten que posada en funcionament ha estat “especialment complicada per problemes i dificultats burocràtiques”.