"La música i les emocions: desenvolupament de les habilitats socials"
Avui m'agradaria compartir el que meva impulsar a estudiar i defensar el 19 de gener de 2016, la meva tesi doctoral a la Universitat de Barcelona sota el títol de "Aportaciones de la estimulación musical en niños y niñas de 2 a 3 años. Con la colaboración de los padres, al proceso de adquisición de las conductas sociales y actitudinales: estudio de caso".
He estat en contacte directe amb nens petits de 0 a 3 anys al Col·legi Arabell de Lleida, a més de tretze anys impartint a la meva pròpia escola de música, sessions musicals d'estimulació primerenca amb nens i nenes d'1 a 3 anys amb la presència del pare, la mare o tots dos. Això va ser el desencadenant del meu interès a estudiar quines podrien ser les aportacions o beneficis d'aquesta estimulació musical en el procés d'adquisició de les conductes socials i actitudinals dels nadons.
M'interessava especialment conèixer quines implicacions positives podria tenir la presència del pare, la mare o tots dos a les sessions musicals al costat dels seus fills.
Vaig acotar la meva investigació dins la franja d'edat dels 2 als 3 anys, ja que correspon a l'edat en què comencen a ser independents motriument, amb una certa capacitat per a l'exploració espacial.
Per estudiar-ho, vaig plantejar quatre objectius:
- Observar i registrar la sociabilitat i el progrés en l'actitud de nens i nenes de 2 a 3 anys acompanyats del pare, la mare o tots dos a les sessions de música.
- Observar i registrar quins blocs dels que componen les sessions musicals promovien més les conductes socials i actitudinals o en què sorgien conflicte.
- Valorar també l'existència o no de diferències quant a sexe en relació amb la sociabilitat i l'actitud.
- Valorar si la presència del pare, la mare o tots dos a les sessions de música facilitava els vincles familiars.
Per a donar respostes a aquests quatre objectius, vaig plantejar quatre hipòtesis que havien de ser contestades mitjançant l'observació i registre d'una sèrie de sessions musicals amb nens i nenes de 2 a 3 anys, acompanyats del pare, la mare o tots dos.
I aquestes hipòtesis van ser:
- La sociabilitat dels nens i nenes de 2 a 3 anys augmenta si assisteixen a sessions musicals al costat de la seva mare, pare o ambdós, generant-hi actituds positives.
- La sociabilitat i l'actitud podrien desenvolupar-se de manera diferent depenent de les activitats musicals plantejades.
- Els nens i nenes petits podrien desenvolupar conductes socials i actitudinals diferents en relació amb el sexe als blocs programats a les sessions musicals.
- Les activitats musicals resulten beneficioses per millorar o no els vincles familiars si es realitzen amb la col·laboració del pare, la mare o tots dos.
I que millor que observar les sessions musicals a una aula de la meva pròpia escola de música.
Aquestes sessions es componien de quatre blocs en seqüència:
- Presentació i jocs de faldilla
- Cançó mimada
- Audició i escolta activa
- Dansa i ball final
Les sessions musicals van seguir la forma típica de narrativa amb la introducció, el nus i el desenllaç.
Un cop finalitzat tot el meu estudi en base a les hipòtesis plantejades i als objectius perseguits, era per mi molt important veure si els resultats obtinguts corroboraven allò que jo intuïa al llarg de més tretze anys impartint sessions de música amb nens i nenes de 2 a 3 anys acompanyats dels seus pares, però que necessitava demostrar.
I així va ser que a la primera i principal hipòtesi "La sociabilitat dels nens i nenes de 2 a 3 anys augmenta si assisteixen a sessions musicals al costat del seu pare, mare o ambdós, generant-hi actituds positives", vaig observar que:
- La sociabilitat s'estimula.
- Es generen actituds positives.
A la segona hipòtesi "La sociabilitat i l'actitud podrien desenvolupar-se de manera diferent depenent de les activitats musicals plantejades", vaig observar que:
- La tendència de sociabilitat es veu estimulada al llarg de la sessió musical, és ascendent i es desenvolupa de manera diferent als quatre blocs.
- La tendència d'actitud al llarg de la sessió musical és també ascendent i es desenvolupa de manera diferent als quatre blocs.
A la tercera hipòtesi "Els nens i nenes petits podrien desenvolupar conductes socials i actitudinals diferents en relació amb el sexe en els blocs programats de les sessions musicals", vaig observar que:
- Tot i donar-se alguns pocs registres significatius, en general no hi ha divergències significatives en relació al sexe en les conductes socials i actitudinals dels nens i nenes als quatre blocs programats de les sessions musicals.
I finalment, a la quarta hipòtesi "Les activitats musicals resulten beneficioses per millorar o no els vincles familiars si es realitzen amb la col·laboració del pare, la mare o tots dos, vaig observar i deduir que:
- És beneficiosa per als vincles familiars la presència dels pares amb els seus fills a les sessions musicals.
- Les entrevistes als pares en finalitzar les sessions musicals programades van posar de manifest haver notat en els seus fills beneficis socials, actitudinals i cognitius, així com un reforç dels vincles afectius en compartir-hi un temps, un espai i unes activitats junts per gaudir i divertir-se.
Per finalitzar aquesta carta d'avui, m'agradaria afirmar que una bona educació musical primerenca, que tingui en compte exercicis d'audició, ritme amb instruments de petita percussió, creativitat, dansa i moviment corporal, ha de tenir forçosament efectes altament positius en el desenvolupament psicosocial i psicomotor del nen o nena.
Però el que és més important per a mi, i sempre ho afirmo, és començar a fer viure i sentir la música des de ben petits.
Afegeix un nou comentari
Comentaris (0)