"Unió", l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

Que el bàsquet de la ciutat i el futbol de Lleida, ara mateix, viuen dos moments diferents, em sembla que és una realitat que ningú pot desmentir. Bé... hi ha qui em dirà que l’Atlètic Lleida està en un bon moment, i tindrà tota la raó, però encara parlem de Tercera divisió.

Evidentment que el Força Lleida no sempre ha estat una bassa d’oli i que, en determinats moments de la seva història, fins i tot abans de l’existència d’aquest club, el bàsquet i els seus avantpassats més recents, van passar penúries. La clau de l’èxit del bàsquet a Lleida va ser la confiança i la perseverança dels empresaris que hi ha darrere. Gent que va creure en el projecte, malgrat que els números no sortissin al principi. I unió, molta unió.

Aquesta fórmula pot funcionar amb l’esport rei? El problema és aquest. En el futbol hi ha molta discrepància que, de fet, ja ve intrínseca en la tradició futbolística. La implicació en aquest esport és quasi visceral. I què hi podem fer? Doncs intentar guardar les rancúnies i, perquè no dir-ho, les vergonyes de tots, mirar endavant i més unió. Perquè veig complicat que, amb l’actual situació, algun dia veiem les alegries del Barris repetides en el Camp d’Esports.