La novena victòria es fa esperar

Aquest passat cap de setmana el Hiopos Lleida no ha pogut sumar la tercera victòria consecutiva a la Lliga Endesa, ja que el Joventut ha guanyat el derbi català que s'ha disputat a l'Espai fruita Barris Nord per 81-86.

El primer quart va tenir un inici molt favorable al Joventut, amb una gran defensa i dominant molt bé el rebot, aconseguint un parcial de 2-13 en els primers minuts.

La reacció de l'equip bordeus no va tardar a arribar amb un parcial de 7-0 liderat per Corey Walden i James Batemon, donant-li la volta al marcador i tancant un primer quart amb avantatge de 22-18.

El segon quart va ser un intercanvi de cistelles per tots dos equips, i on cal destacar la gran feina feta dins la pintura de Pierre Oriola, on va haver de batallar davant de Tomic i Pustovyi, sortint-se d'una manera molt airosa. El resultat final de la primera meitat va acabar sent de 40-45.

Al tercer quart l'equip bordeus va tornar a reaccionar amb un parcial de 8-0, posant el marcador a 57-56, amb un Batemon molt actiu, liderant la remuntada de l'equip bordeus, castigant al Joventut des del perímetre i deixant un partit completament obert.

L'últim quart va començar amb un Joventut imposant el seu ritme de joc i assolint un avantatge de 10 punts al marcador, on Tomic posava ordre dins de la pintura i on l'equip verd i negre va saber gestionar millor els minuts finals i finalment emportant-se la victòria.

Però segueixo pensant que després de les dues últimes victòries l'equip bordeus segueix sent un equip amb mancances i falta d'equilibri. Per exemple, l'arribada de Batemon ha fet que jugadors com Bropleh, Hasbrouck i inclús Van der Vuurst vagin perdent protagonisme dins de l'equip, fet que ens comporta tenir una dependència de Batemon. Respecte als nostres referents, tampoc estem veient aquest pas endavant que tant demanem en aquests darrers partits que són transcendentals en aquesta recta final de lliga.

També un dels nostres problemes d’aquesta temporada està sent no trobar la connexió entre els jugadors que juguen fora del perímetre amb el nostre joc interior, la qual cosa ens converteix en un equip poc agressiu en atac i amb pocs recursos de cara la cistella.

I per anar acabant penso que amb treball i constància acabaran arribant aquestes victòries tan desitjades per tots que necessitem per assolir la permanència. Fins aviat!