La ficció com a eina social

Segurament ja haureu vist la sèrie Adolescència i coincidirem que és una sèrie més que necessària, com també ho és Sex Education. Perquè la ficció ens posa la realitat al davant com un mirall i això, a vegades, no agrada.

No agrada, però passa. No agrada, però no es pot mirar cap a un altre costat. La sèrie Adolescència mostra la part més fosca d’aquesta etapa i aquí no si val a dir que les noves generacions són el pitjor de tot perquè si hi ha una cosa clara és que les noves generacions n’han après de les anteriors i són aquestes les que en tenen la culpa. L’educació -la falta d’educació en general i de salut mental- d’una certa generació és on s’ha d’apuntar per entendre què està passant.

La sèrie és molt bona, però també reflecteix altres mancances com centrar-ho tot en els agressors i no en la víctima i la poca informació que es dona de la víctima sembla que encara se la vulgui qüestionar. I això l’únic que fa és posar-nos també al mirall la falta de visió de gènere.

Evidentment amb una sèrie no s’arreglarà res, però si serveix perquè algú es posi nerviós davant la televisió i li molesti que s’abordi un tema com aquest ja haurà valgut la pena. Perquè la ficció, la cultura, és una eina social.