El Monestir de Sixena torna a obrir les portes i exhibeix un terç del centenar d'obres del Museu de Lleida i el MNAC

Aragó culmina els dos anys de reformes a l'espai, un temps durant el qual no s'han pogut visitar els béns en litigi

Aragó ha reobert aquest dimecres el Monestir de Santa Maria de Vilanova de Sixena després de culminar les obres de reforma i millora de l'espai, que s'han allargat més de dos anys. Durant el període, els béns traslladats per la Guàrdia Civil a l'Aragó procedents del Museu de Lleida i del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) no s'han pogut visitar. Des d'avui, s'exposen a la zona dels dormitoris un terç del centenar d'obres d'art en litigi. Concretament, són un total de 28, 19 de les quals provenen de Lleida i 9 més del MNAC. La resta estan dipositades al magatzem. L'any 2017, aprofitant l'aplicació de l'article 155 a Catalunya, van arribar a Sixena 51 obres conservades fins llavors al Museu Nacional i 44 més a l'equipament lleidatà.

La reobertura del monestir ha trigat gairebé tres anys, atès que va tancar el juliol del 2022 per tal de fer-hi uns treballs que es preveia que s'acabessin l'any següent. El govern de l'Aragó ha invertit 2 milions d'euros per adequar l'equipament i obrir-lo a les visites a partir del dissabte 29 de març, segons ha anunciat el president, Jorge Azcón, durant l'acte institucional de reobertura i presentació de l'exposició de les obres.

L'antiga nau dels dormitoris de les monges acull 33 obres originals, sis facsímils de documents sobre la vida i com es regia el monestir, i tres vídeos sobre el procés de restauració, la vida de les monges de Sixena i les pintures murals de la Sala Capitular. El govern aragonès assegura que 21 de les 33 obres han estat objecte d'un procés de restauració en què hi ha invertit 80.000 euros.

Sixena exposa en aquest espai climatitzat i a l'interior de vitrines 9 obres provinents del MNAC i 19 que formaven part de la col·lecció del Museu de Lleida, com ara les tres caixes sepulcrals del segle XIV i quatre fragments del retaule de Santa Anna, de l'escultor francès Gabriel Joly, uns relleus d'alabastre que van sobreviure a l'incendi que va cremar el monestir el 1936.

La resta del prop del centenar d'obres que eren a Catalunya estan emmagatzemades en un extrem de la mateixa nau dels dormitoris, amb la intenció de seguir treballant en la seva cura, posar-les a disposició d'experts i integrar-les en futurs canvis del discurs expositiu de Sixena. Cal recordar que diversos experts havien posat en qüestió l'estat de conservació dels béns per les condicions de temperatura i humitat a l'interior del monument.

Azcón torna a reclamar el retorn dels murals del MNAC

El president de l'Aragó, Jorge Azcón, ha definit aquest dimecres com "un dia històric i especial" per l'exposició de les obres "espoliades" de Sixena. El cap de l'executiu aragonès ha dit que ara espera que el Tribunal Suprem ratifiqui aviat les dues sentències dels tribunals aragonesos a favor del retorn de les pintures murals que hi havia a la Sala Capitular i que ara es troben al MNAC.

"L'esplendor Sixena no serà total fins que els frescos de la coneguda com la Capella Sixtina del Romànic no tornin al lloc d'on van ser arrencades i espoliades", ha afirmat Azcón, el qual ha recordat que han recuperat prop d'un centenar de béns gràcies a l'acció del govern aragonès en les tres últimes dècades. Per això, Azcón ha agraït la feina feta pels seus predecessors i els seus executius, entre els quals ha esmentat el president Javier Lambán.

"La devolució dels béns i dels frescos és un acte de justícia i no de política que, encara que hi hagi ministres que ho posin en dubte, té a veure amb el compliment de la legalitat i no amb les diferents posicions polítiques dels partits o dels governs. Avui venim a reclamar justícia, no venim a parlar de política", ha insistit el president de l'Aragó. Segon Azcón, la recuperació dels béns és "un exemple de la tenacitat i l'empeny dels aragonesos en la justa defensa del nostre patrimoni i de la nostra història". 

En la mateixa línia, la consellera de Cultura de l'Aragó, Tomasa Hernández, ha destacat que Sixena recupera "una esplendor que mai no hauria d'haver vist reduït" i que el propòsit de l'executiu aragonès és el retorn del patrimoni "espoliat".

"Reconciliació amb els nostres germans catalans"

Per la seva banda, l'alcalde de Vilanova de Sixena, José Jaime Castellón, ha manifestat que la recuperació de Sixena brinda l'oportunitat de "construir una reconciliació amb els nostres germans catalans, perquè no s'entendria la història d'Aragó i Catalunya sense passar pel monestir de Sixena". 

Castellón ha manifestat la intenció que, malgrat les "tensions" dels últims anys, la reobertura del Monestir de Sixena "ens obri una porta a la fraternitat i que tots junts, aragonesos i catalans, coneguem els fonaments de la nostra societat, tot el que uns uneix i les nostres arrels". 

Visita unificada al cenobi i a l'exposició

Després de les actuacions de millora, a partir d'aquest dissabte els visitants podran fer una visita única al Monestir de Sixena i a l'exposició dels béns culturals en un recorregut que comença per l'entrada al cenobi i avança per la sala de Sant Joan Baptista, el pòrtic de l'església, l'interior del temple, la capella que acollia el panteó reial, el claustre, la Sala Capitular i la nau dels antics dormitoris.

Les entrades per assistir a les visites guiades al Monestir de Sixena s'han posat a la venda aquest dimarts. L'espai es podrà visitar els dijous a la tarda, els divendres i dissabtes al matí i a la tarda, i els diumenges només al matí. Segons el govern de l'Aragó, només s'hi podrà accedir a través de les visites guiades, que duraran uns 40 minuts i tenen capacitat per 30 persones. L'entrada general té un preu de nou euros i, la reduïda, en costa quatre i mig.

Consell de govern a Sixena



Prèviament a l'acte inaugural, la Sala Capitular del monestir ha acollit una reunió del Consell de Govern on han participat els consellers i diversos directors generals de l'executiu autonòmic; expresidents; la presidenta de les Corts de l'Aragó, Marta Fernández; la Justícia d'Aragó, Concepción Gimeno; el president de la Diputació d'Osca, Isaac Claver; diputats, alcaldes, representants del Consell Comarcal dels Monegres i membres de l'Assemblea Espanyola de l'Orde de Malta.