Joves als 35

Entre les millores fiscals per a les rendes més baixes hi ha la de la deducció de l’IRPF pel lloguer de l’habitatge habitual. És una de les més celebrades, i passa pel fet –entre altres qüestions- que es passa d’incloure “joves” fins a 32 anys a “joves” fins a 35.

I això és el que a mi em sobta. No critico la mesura, ni molt menys. Cal fer alguna cosa amb aquesta epidèmia anomenada precarietat, però no pararà de frapar-me que es consideri jove una persona de 32 a 35 anys. En una societat sana, aquesta edat esmentada seria ratllant la mitjana edat... Però saben què passa? Que la precarietat es va allargant i allargant... I a mesura que les generacions precaritzades es van fent més grans, enlloc de resoldre-li el problema, els hi posem l’etiqueta de jove i “xip xap curat”, petó a la galta i endavant, a córrer. No calen deduccions de joves, cal que tothom amb 30 anys (i abans, si pot ser) pugui tenir un projecte de present i futur.

No, no anem bé. No resolem problemes, els infantilitzem... o enjovenim, vaja.