El múscul d'Europa

El 67,8% dels ciutadans de l'Estat es mostra a favor de la creació d'un exèrcit europeu, i el 75% considera que Europa ha d'augmentar la seva pròpia capacitat de defensa. Així ho recull el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques, el CIS, del mes de març.

Segons el 57,8% dels enquestats creuen que la Unió Europea no té capacitat defensiva suficient davant possibles agressions per part d'altres països. És un debat que sembla que comencem a tenir, i que potser molts no s’esperaven... Però a vegades, les coses s’han de parlar, tot i que no es vulgui.

Ens cal una defensa més potent i que no depengui d’un senyor de color taronja i quatre cabells oxigenats que canvia d’opinió, quasi a la mateixa velocitat que baixen les accions de Tesla, l’empresa de la seva mà dreta Elon Musk?  

Jo no sé si necessitem més armament i més gent que la sàpiga utilitzar... És un debat tens i difícil. Però sí que és cert que no podem dependre dels Estats Units com hem concebut sempre: el germà gran que ens defensa. S’ha demostrat que ni som germans, ni tampoc aquest germanet assimilat és tan gran i madur en algunes qüestions.

Potser hem de canviar d’estratègia i començar a ser conscients que no tindrem sempre algú que ens defensi davant del conflicte.

Per això cal més exèrcit? No ho sé. Potser no és qüestió de més defensa, sinó d’actuar diferent amb els altres, per tal de no ser vistos com l’amenaça.

Val a dir, però, que això, aquesta diplomàcia i diàleg, sense que hi hagi reciprocitat per part de l’altre, suposa un exercici inert, infructuós, i absolutament buit.

La conjuntura internacional encara està dominada per la força. Qui és més fort s’emporta el premi. I no, a hores d’ara, el marc internacional ens deixa clar que Europa, la vella Europa, allí on els drets es respecten, no és la força predominant... Ni tampoc és la segona, ni la tercera potència... I dubto que siguem la quarta.

Així que sí, cal saber com ens relacionem amb la resta, i dins del debat és necessari valorar si cal créixer en múscul armamentístic, que és l’únic òrgan que reconeixen alguns dels líders de l’actualitat... a manca de musculatura social i intel·lectual.