Les paraules s’han de corroborar amb fets

No tinc cap mena de dubte que el moment del Lleida, a 20 de març, és el pitjor de tota la temporada. Per moment en el calendari, per la dinàmica amb la qual conviu, perquè hi ha hagut un canvi d’entrenador i després de dos partits no s’ha vist cap millora i perquè el que transmeten els jugadors és diferent al que transmetien durant la situació que es va viure entre finals de novembre i principis de desembre.

Les paraules, fregant la perfecció, després del 0 a 1 contra l’Europa d’Iñaki Álvarez i Joan Campins van escenificar com estaven ells just a la fi de l’enfrontament i el vestidor a nivell general, però hi detecto un parell de problemes.

El primer, i que no puc corroborar de cap forma, és que tant de bo tots els jugadors del Lleida sentin les derrotes, la situació actual i lluitin per l’escut com han demostrat que fan Iñaki i Joan, a aquest últim, de fet, li he dit que sempre surt quan s’ha perdut i que el futbol li deu atendre els mitjans de comunicació per celebrar alguna cosa gran.

I el segon, i amb això acabo, és que les paraules, ho van dir dos dels capitans, se les emporta el vent. Si realment l’equip, els jugadors, volen fer play-off, ho han de demostrar, han de transmetre voler-lo fer, han de deixar-se anar i que ningú, ni ells mateixos, es puguin retreure res el 4 de maig quan s’acabi la fase regular de la temporada 24/25.

Hi haurà o no hi haurà play-off, d'aquí a unes setmanes veurem com està el Lleida, però al llarg d’aquests 7 partits, les paraules s’han de corroborar amb fets, mínim, s’ha d’exigir això.