Convivència i civisme als carrers de Lleida

No fa massa dies em va arribar la notícia que la Paeria vol començar a treballar una proposta de modificació de l'Ordenança de civisme i convivència.

A priori és una bona notícia, sobretot i no només, pels soferts veïns de l’anomenada Zona Alta de Lleida.

És lloable que l’equip de govern de la Paeria de Lleida es preocupi per fomentar el civisme i la bona convivència a la ciutat, de fet, una cosa porta a l’altra.

M’hauria interessat força poder assistir a la presentació que hi havia prevista, però es veu que estava reservada a la Comissió constitutiva de Ciutadania Cívica i Convivència. Es veu que també han organitzat una sèrie de tallers durant el mes de març per treballar el tema amb la ciutadania. Tot plegat molt endreçat i amb bones expectatives. No m’agrada gens ser esgarriacries i em sap greu pels membres d’aquesta comissió que ben segur i amb tota la bona fe del món en formen part, però tot plegat m’ha recordat el Pla Mariola 2008 o el més recent Mariola 20.000. Molts tallers, moltes enquestes, molta participació ciutadana però després... Molt poca acció.

Els governs socialistes a Lleida, de fet, són especialistes a marejar la perdiu, o fer veure que fan alguna cosa per a després no executar res o ben poc. Ho feia l’alcalde Àngel Ros i sembla que l’alcalde Fèlix Larrosa segueix els seus passos.

Volen modificar l’Ordenança de civisme i convivència per garantir una millor convivència i civisme? Doncs per fer-ho cal actuar, cal fer política activa. Les ordenances són paper, no serveixen per a res, sense la voluntat de ser eficients i eficaços en el seu compliment.

Per garantir una ciutat acollidora, cívica i amb bona convivència entre els seus habitants, caldria ser, sobretot molt respectuós amb la regulació de l’ús dels espais públics, per començar, els carrers. Tenim una Ordenança municipal de l’ús de la via i els espais públics de Lleida, que en el seu capítol 1 precisament i específicament, regula la convivència a la via pública.

L’ordenança deixa clar de bon començament qui és el responsable de la seva aplicació: 

“La concessió de les llicències d’ocupació del domini públic correspon ordinàriament a l’alcalde, que pot limitar el nombre de llicències a concedir per determinats usos o en determinades zones d’acord amb les necessitats ciutadanes i la previsió d’usos que hi puguin concórrer.

Atès el caràcter discrecional de l’autorització, l’atorgament de la llicència d’ús comú especial per a l’ocupació del domini públic mitjançant terrasses (vetlladors, veles, tendals...) s’ajustarà sempre a la circulació de vehicles i vianants i a garantir la tranquil·litat veïnal i la seguretat ciutadana.

L’Ajuntament podrà denegar o condicionar la llicència d’instal·lació de vetlladors, carpes, veles o altres elements per motius estètics, funcionals, o d’interès general."

L’alcalde Fèlix Larrosa és qui, amb voluntat política, pot actuar. De fet, ha deixat ben clara quina és aquesta mostrant un total menysteniment envers la problemàtica de convivència i civisme en la zona amb més concentració d’oci de Lleida. El nomenament de la tinent d’alcalde d’Agenda urbana (abans urbanisme), amb estrets lligams amb la restauració, ja va ser tota una declaració d’intencions.

Parlo dels veïns de la Zona Alta que estem obligats a conviure amb incompliments sistemàtics d’aquesta ordenança per l’ocupació del carrer amb terrasses i vetlladors de bars i restaurants. Aquests incompliments denunciats regularment pels veïns són regularment ignorats per la Paeria i fan impossible la convivència i el civisme. Arriba el bon temps, però per nosaltres, arriba el mal temps. Amb l’ocupació abusiva, fora de les ordenances, dels nostres carrers i el que és més greu amb la benedicció, o si voleu la butlla papal de l’alcalde, el civisme i la convivència són impensables.

M’agradaria que m’expliquessin com coi volen aconseguir civisme i convivència als carrers de la ciutat si ells mateixos no mostren el respecte necessari a les mateixes ordenances.

Imaginar una ciutat on poder viure en qualsevol barri amb tranquil·litat i benestar no és difícil, el que requereix lideratge i grandesa política és fer tot el que estigui al nostre abast per fer-la possible.

Núria Marín Casas - Professora de música a Secundària I membre de Dones Lleida