Llibertat a internet sí, però mentides no

Avui, 12 de març, és el dia mundial contra la censura a internet, també del tuitaire... que no sé si cal rebatejar-lo com a “ixaire”... En qualsevol cas, queda molt bé aquesta proclama de la llibertat de continguts a la gran xarxa, però massa cops això es confon amb que haguem de permetre que es difonguin bulos o fake news. Per cert, que segons sembla, terminològicament parlant, la paraula correcta en català és faules d’aquestes pseudoinformacions falses.

I en això sí que hauria d’haver-hi un clam general contra qui desinforma, perquè sempre és amb un objectiu concret. Per tant, es busca que amb continguts que ens indignen, agraden i/o sorprenen enganyant-nos, caiguem al seu parany. Per això no s’entén de cap manera, que la ultradreta i la dreta més ultra s’hagin posat en contra del pla del govern de Pedro Sánchez contra aquestes faules. Bé... sí que s’entén si un s’agafa a l’accepció a la que no em referia, al de saber per a quins fins. I aquests són clars, perquè dia sí, dia també, la caverna mediàtica dels mitjans convencionals de Madrid han emprat les falsedats perquè els seus amos treguin rèdit polític. Des de fa un temps, això s’ha estès a les xarxes amb personatges com Vito Quílez i altres indesitjables que juguen a fer veure que fan preciosisme.

I és que si atenem a la màxima que és àmpliament compartida per tots de què “la informació és poder”, hauríem també de convenir que calen controls. No pas per a censurar, sinó per evitar que s’empri aquesta eina enganyant la ciutadania. Qui si oposa, doncs lògicament, qui més ho fa. Però clar, també són els mateixos que es posen en primera fila quan es qüestiona que es regali un altre gran poder, el de cap de l’estat a un rei votat per ningú, o que se sàpiga la veritat sobre actuacions del tot reprovables i qüestionables de les clavegueres de l’estat com el CNI i la seva mal anomenada policia patriòtica.