Roda... què?

No sé si estan d’acord amb això que diré, però és una qüestió que em belluga pel cap des de fa temps, i tampoc és la primera, ni serà la darrera vegada que ho digui. Com m’agradaria poder queixar-me de com de malament funcionen les rodalies en ferrocarril de Lleida. I ho dic per una simple raó: dir-li al servei ferroviari de la nostra demarcació “rodalies” em sembla un exercici d’optimisme pel qual no penso passar. Un rodalies ha de ser pràctic per tal d’imaginar que no has de dependre del sistema rodat privat i que el pots deixar de banda.

Sent conscient els problemes de la gran metròpoli amb la unió de la resta de poblacions més poblades, i de la necessitat per a milions de persones que el servei funcioni bé, em pica molt la curiositat del perquè en el debat de la manca de bones infraestructures, mai es posa a l’equació des de Barcelona, la capitalitat de les Terres de Ponent i el seu eix comunicador... I és que sí, també hi vivim, i encara estem més perjudicats que la resta.

I crec que és un moment crucial per a reclamar, també, el nostre sistema ferroviari, de veritat, no l’actual.

Més enllà de Balaguer, i això darrer ho hauríem de mirar detingudament, realment el sistema està pensat per tal que un ciutadà de qualsevol punt de la demarcació –bàsicament de la plana- pugui viatjar a Lleida sense necessitat de cotxe? Recordo que la Zona de Baixes Emissions i la seva implantació real pica la porta... I a la resta del “territori” han incrementat 4 trens, cert, però això arregla el problema?

Ja que fem taules per arreglar el problema de les rodalies, si no els importa senyors/es que manen... posin sobre la taula, també, el debat de Lleida. Que sí. També respirem, vivim i, encara que sigui una sorpresa, ens movem.