Brunes

La Bruna Odina, la nena que finalment ha pogut jugar la Minicopa d’hoquei, representa moltes nenes. Aquest cop ha tingut, encara que el trajecte no ha estat plaent, un final feliç. Ella ha pogut jugar amb els seus companys i és el gran èxit d’una societat que ha pressionat per assolir una qüestió de justícia. Però no era el primer cas, ni de bon tros. Hi ha moltes Brunes que es queden pel camí davant la frustració de no tenir les mateixes eines. De no ser “vàlides”, segons la norma. 

Soc dels qui pensen que s’hauria de poder practicar l’esport d’equip mixt a qualsevol edat, i sobretot en els anomenats “esports espectacle”... S’imaginen un partit de futbol on les referents futbolístiques poguessin jugar amb els futbolistes homes del moment? Això no vol dir eliminar totes competicions femenines, ja que fer-ho suposaria –estic segur que passaria- retallar possibilitats a la majoria de les dones que volen, poden i valen per a ser l’elit, però que no tindrien les portes obertes de tots i de tothom. Però en alguns casos... s’imaginen una Champions on en un mateix equip juguessin Aitana, Alèxia, Pedri, Lamine o Olmo? Utòpic, però no impossible.

Hi ha qui dirà que físicament és impossible, que no estem preparats. Tampoc podien jugar a l’elit Messi, Xavi o Iniesta amb divuit anys perquè eren “massa petits”, deien.

La història dirà.