Hijab... i llibertat?

La setmana passada ens despertàvem amb la notícia que estudiants de tres instituts de Parla, un municipi situat al sud de la comunitat autònoma de Madrid, es manifestaven perquè no es prohibeixi l’ús del hijab a les aules.

La comunitat de Madrid no té cap reglament que reguli aquest tipus de vestimenta, per tant, la decisió de poder portar o no portar el hijab a les aules és decisió dels centres educatius.

Arran de les concentracions, no he parat de veure piulades a X (antic Twitter) de persones manifestant que prohibir l’ús del hijab és racisme encobert i d’altres que deien que tant de bo totes les escoles i instituts prenguessin exemple dels centres educatius de Parla.

També vaig llegir piulades -moltes- de persones que deien que utilitzar el hijab és un símbol de resistència i de lluita feminista i, d’altres que argumentaven que aquest vel és, precisament, tot el contrari.

Amb aquesta, meva, opinió no voldria caure en comportaments ni en pensaments racistes, ni xenòfobs, ni masclistes.

Per a mi és racista que professors, caps d’estudis i directors decideixin com es pot vestir i com no es pot vestir una persona, atemptant contra la seva fe i les seves creences. És una decisió que, penso, ningú hauria de prendre, tret de la persona que porta -o que vol portar- el tipus de vel del qual estem parlant.

Però per a mi no és just qualificar el hijab com un element de vestimenta feminista, i com un element que significa l’alliberament perquè, precisament, simbolitza tot el contrari. Les noies musulmanes es posen el vel quan ja se les considera dones i, sovint, aquesta decisió s’emmarca en un fals alliberament quan és, realment, una decisió marcada per un context social i històric que queda lluny de ser una decisió lliure.

I no, dient això no vull dir, ni molt menys, que les persones d’origen no migrant haguem de posar-nos la capa de “salvador blanc” i “salvar” les dones que porten hijab. Perquè igual que la decisió de posar-se hijab és una decisió aparentment lliure, que segurament no es prendria si no hi hagués un context social i històric darrere, jo, com a dona no migrant, tampoc no em depilaria, no em maquillaria o em vestiria diferent a com ara em vesteixo, si visqués en una illa deserta i no tingués la llosa del patriarcat darrere.

Cap persona pot imposar com et pots vestir, en què creus o què pots pensar, però no podem permetre que s’enalteixin símbols disfressats de feminisme que signifiquen, precisament, tot el contrari.