La nostra muntanya russa

La lliga ACB s’atura durant un parell de setmanes després d’una vintena jornada que ens va deixar la imatge d’un Barris Nord ple a vessar i amb un ambient difícil d’igualar per qualsevol altra afició de la categoria. La veritat és que, en clau Hiopos Lleida, aquesta aturada pot ser una autèntica benedicció. D’una banda, per deixar entrar aire nou, posar el comptaquilòmetres a zero, fer balanç d’aquests darrers mesos i analitzar en quin punt es troba l’equip. I, d’altra banda, per començar a treballar sense pressa, però sense pausa de cara als tres mesos que marcaran el desenllaç de la competició.

Aquesta lliga ha estat fins ara una autèntica muntanya russa, amb la il·lusió de les primeres vegades, l’eufòria dels moments de glòria i la cura realitat d’aquells més complicats. Amb l’esperança i la resignació, que massa sovint han anat agafades de la mà. Amb setmanes d’anar comptant els dies per diumenge i d’altres amb ganes de no voler donar crèdit del què estaves veient. Amb el cor ple de veure com està naixent alguna cosa gran i les mans buides per no poder tirar enrere el temps i canviar aquell dia en concret.

I ara, dins la nostra muntanya russa, estem en aquell moment de relativa calma mentre puja i puja el teu vagó i veus com es divisa la baixada més pronunciada del recorregut. Gent que s’apreta el cinturó, d’altra que es col·loca bé a lloc, alguns observen el paisatge, d'altres respiren fort per tranquil·litzar-se i n’hi ha que resen el què saben.

Un cop estripem el full del febrer i comenci a rodar la pilota el dia 1 de març al pavelló del Leyma Coruña, començaran 14 jornades frenètiques, sense cap parèntesi més pel mig, que definiran el present i el futur més immediat d’equips com el Lleida. Setmanes de nervis i alleugeriments, d’esperar el següent partit amb impaciència, d’especular com un fitxatge d’última hora pot fer canviar la lluita pel descens, de mirar constantment la classificació i partits que no són del teu equip, d’animar a d’altres que t’havies jurat no animar mai perquè et convé que guanyin a un rival directe, d’alegries fugaces i d’esperes eternes. De tornar a omplir el Barris i veure samarretes bordeus a tots els pavellons visitants.

Ara toca fer reset i descansar durant un parell de setmanes. Però quan torni l’acció estarem preparats per viure-ho més intensament que mai. L’ACB és una maleïda muntanya russa d’emocions. I no us negaré que m’encanta.