"La proximitat de la ràdio"
La ràdio és proximitat i companyia. Informa, entreté o et proposa seleccions musicals de tota mena en funció del dial que triïs. Fa pocs dies se celebrava el Centenari de la primera emissió a Catalunya, la de Ràdio Barcelona, i el passat abril, en feia 90 que engegava Ràdio Lleida, que durant molts anys va ser l’única a les comarques lleidatanes. El mitjà presenta una salut de ferro, malgrat els temps que corren, i és aquí on s’ha de posar el focus, sobretot, en la gran feina de les emissores locals. Per això, donat que col·laboro de fa anys amb Ua1, vull reivindicar el gran paper que fan les ràdios locals de la província, que a més de necessàries, són útils per reivindicar aquest periodisme i aquesta forma de comunicar.
Segons revela l’informe del segon llibre blanc de les ràdios locals, les plantilles actuals de les emissores lleidatanes segueixen -més o menys- amb el mateix personal que les que hi havia el 2008, malgrat que la feina els ha augmentat. La precarietat, per tant, és un dels grans obstacles que han de saltar aquestes ràdios locals que acosten a l’oient el pols dels carrers que trepitja cada dia. Fa falta que les administracions hi creguin. La globalització també fa mal a aquestes emissores, perquè sembla impossible poder competir contra els grans gurús de Catalunya i Espanya... però ho aconsegueixen fer.
He tingut la sort de poder col·laborar amb moltes emissores locals o amb desconnexió com Ràdio Corbins, la Cope, Onda Rambla, Cadena 13, Segre Ràdio, i més tard amb EmunFM, Ràdio Tàrrega, Ràdio Balaguer... i totes eren projectes plens d’il·lusió i sentit. Avui d’aquelles només sobreviuen les ràdios municipals, on massa sovint impera el voluntariat, que és un altre dels valors que a poc a poc es va perdent també.
Afegeix un nou comentari
Comentaris (0)