"No soc pagesa"
No soc pagesa, i tampoc vinc d’una família de pagesos, tot i que he nascut i m’he criat en un poble rural de la plana de l’Urgell envoltat de pomeres i perers, on més tard també va arribar la nectarina. De petita jugàvem entremig d’aquests arbres: a fet i amagar, a fer-hi cabanyes, a policies i lladres..., I més tard, a la pubertat i adolescència, collir les pomes i peres va ser una de les meves primeres feines que vaig fer cada estiu i durant tot l’estiu. Segurament és per això, que m’estimo la terra i segurament, per això em solidaritzo amb les mobilitzacions dels pagesos i pageses de tot Catalunya que han dit que ja en tenen prou.
I jo, sense seguir massa totes les informacions al respecte d’aquest tema, empatitzo amb ells quan reclamen menys burocràcia per fer els tràmits, perquè nosaltres com a entitat social també ens hi trobem: omplir un munt de paperassa per rebre una minsa subvenció. I també empatitzo amb ells quan reclamen uns preus justos per la fruita i els productes que cultiven, perquè també ens hi trobem: anem a fer la compra de la setmana de productes bàsics (fruita, verdura, llet, carn...), a uns preus molt elevats, massa, a més amb una oferta de productes sovint d’altres països, de baixa qualitat (fruita que la podries tirar a la paret i rebotaria com si es tractés d'una pilota de tenis, o que és verda...), per no parlar del preu del gasoil elevat que també ens hi trobem i per no parlar de tantes altres coses, que ens hi podríem sumar a aquesta reivindicació que la pagesia està duent a terme. Però sobretot, m’hi solidaritzo perquè han començat una lluita pacífica per dir prou. Prou, a aquest sistema que ens escanya i que genera cada cop més desigualtats, on les persones més vulnerables encara es troben en pitjor situació, on desapareix la “classe mitjana” i on els rics cada vegada són més rics. Prou, perquè volem una societat on tothom pugui gaudir dels drets fonamentals (Habitatge, treball, salut, alimentació...) de la mateixa manera.
Prou, perquè volem que els beneficis econòmics recaiguin en la mateixa ciutadania i en assegurar la seva protecció i desenvolupament d’una forma positiva, humana i que serveixi al seu bé comú. En definitiva, que tots nosaltres hauríem de seguir i sumar-nos a les marxes lentes dels pagesos i pageses. Tots i totes hem de dir prou a un sistema que no té res de benestar i sí, molt de malestar.
Posem en valor allò que és essencial i important a la vida: l’estima o l’amor, la confiança, la cooperació, compartir, la solidaritat..., I en l’economia també cal fer aquest pas endavant, perquè és això el què produeix el benestar de totes les persones. Cal posar les persones i la vida al centre del sistema.
Afegeix un nou comentari
Comentaris (0)