"Quan val l’amor?"

Comencem l’any nou i això, sovint inspira a crear nous propòsits per l’any que viurem, bones intencions, desitjos, somnis, anhels... I per això, en aquesta època augmenten les propostes de perdre aquells kg que et sobren, fer més esport o anar al gimnàs quan no hi has anat des del setembre que estaves apuntat..., i una llista més o menys llarga de coses que potser moltes d’elles no s’acabaran complint. Però el gener, també és un mes dur. Dur perquè intentes no gastar per recuperar la despesa extra de Nadal, perquè l’esperit nadalenc de la solidaritat gairebé ha desaparegut, encara que hauríem de ser solidaris tot l’any. Dur, perquè a les entitats socials estem tancant l’any anterior comptablement, fent justificacions de les subvencions atorgades i presentant-te a totes les convocatòries de subvencions que han sortit aquest mes, que no són poques i amb poc temps. I tot això, per poder sobreviure econòmicament durant l’any. I a més, mediant i fent malabars amb la resta d’activitats del quotidià dels diferents projectes que portem.

Més que una costa, el mes de gener és una paret vertical i ull si no estàs ben agafat. I per això, en aquest mes somio que en lloc d’estar escrivint formularis on et demanen coses que has de pensar dues vegades, perquè no saps massa bé el què et demanen, i si tens dubtes ho envies per email a l’espera... I intentes posar-ho en 200 caràcters que és el que et deixen d’espai (imagineu intentar explicar qualsevol cosa en dues línies i poc) per poder aconseguir aquella subvenció, tan necessària per poder acompanyar a les persones que ho necessiten. Doncs, aquest mes somio que seria més fàcil que els organismes que atorguen aquestes subvencions, aquestes persones que a vegades semblen un ens, perquè no saps mai qui hi ha darrere, poguessin venir a visitar els projectes, viure’ls fins i tot durant tot un dia. I patapam!, ja tinguéssim atorgada la subvenció perquè palparien que l’únic que intentem fer és estimar a aquelles persones que sovint ningú estima. No seria més fàcil per tots posar en aquests 200 caràcters?:

Volem diners perquè les persones en situació de sense llar puguin tenir roba, o fer un tràmit, tenir una llar o anar al cine... I ja està! Tant d’esforç i inversió en omplir paperassa val l’amor per a l’altre?? Evidentment que si, això i més, fins a l’infinit, però no valdria més la pena que el puguem invertir estan al costat de la persona amb un cafè amb llet, agafant-li la mà i podent-la escoltar una estona, que omplint un paper? El món no canviarà omplint formularis, sinó mobilitzant-nos per ajudar-nos mútuament.