"Sequera"

Qui coneix el territori del Canal l’Urgell sap que quan acaba un episodi de sequera falta un dia menys pel següent. La sequera no pot sorprendre ningú; les hem patit i les patirem. Ara bé, no hi ha antecedents de tancament del reg del canal com s’ha fet aquest mes d’abril, quines conseqüències seran dramàtiques per la nostra agricultura, és a dir, per la nostra economia.

Partim d’una premissa: una sequera, a banda d’inevitable, és culpa de la climatologia no de les administracions. No obstant, el Canal d’Urgell, amb segle i mig d’història, no ha set objecte de cap modernització important en la seva vida, tot i que hi ha diferents projectes redactats des de fa anys, a diferència per exemple del Canal d’Aragó i Catalunya, on s’hi ha desenvolupat actuacions de modernització.

Segons he pogut consultar a veus molt autoritzades, m’heu de creure quan dic molt autoritzades, tot i que el Canal d’Urgell estigués modernitzat amb aquesta sequera s’hagués hagut de tallar el reg igualment, però a lo millor haguéssim pogut allargar finals de maig i amb sort reduir un mica la catàstrofe.  

Ara es posa de manifest la necessitat inexcusable de modernització i aquí la responsabilitat és compartida entre l’Estat, la Generalitat de Catalunya i la participació dels usuaris que són les explotacions que paguen per regar. Tot i que hi poden concórrer fons europeus de desenvolupament rural la decisió política és totalment nostra.

La sequera és inevitable, els seus efectes catastròfics potser no ho són tant. 

Guillermo Hervera Nadal