"El meu instrument preferit"
El meu instrument preferit
Tothom sap que el meu instrument musical de vida és el piano. Ha estat i és el meu company més proper des de ben petita a casa. Ha estat present al llarg de tots els meus estudis fins arribar l’hora de compartir els seus secrets amb el seu ensenyament a la que és actualment l’Escola de Música Pons Roselló.
Quines són les raons a l’hora de triar un instrument musical?
Hi ha que tria un instrument concret perquè els agrada molt des de fa temps. Altres ho fan per mimetisme amb els pares, la família o els amics que potser el toquen, o per una qüestió de moda.
El que és evident és que ningú tria un instrument per atzar. A l’escola fem roda d’instrument per saber quines afinitats té l’alumne envers cada instrument que prova.
El piano. Un instrument molt recomanable
El piano, es podria dir que és un instrument bonic estèticament i molt agradable a nivell sonor. És un instrument molt recomanable per als que volen començar al món de la música. Molts multi instrumentistes el tenen com a primer instrument.
El piano és un instrument amb una varietat tècnica completa i aprendre a tocar-lo, requereix una feina que implica força parts del cos, tant visibles com invisibles. El piano es toca bàsicament amb les mans, però no treballen soles, ja que també ho fan els ulls, la memòria i els peus, per la qual cosa el piano és força complet en aquest aspecte.
Hem de tenir en consideració la gran relació dels ulls amb el cervell. Els ulls retenen les imatges, les partitures i el teclat i totes aquestes dades són enregistrades pel cervell, que coordina els moviments de les parts del cos implicades. Per tant, podríem dir que el piano es toca amb el cervell, que coordina totes les accions.
Treballar la tècnica del piano, no només és treballar la destresa al piano, el sentit del ritme o la lectura musical, sinó que també és entrenar el cervell perquè registri un gran nombre d'informació en molt poc temps. Per això cal entrenar el cervell abans d'entrenar les mans.
La destresa, la velocitat i la precisió són elements essencials de la tècnica d’un pianista. Com més es treballin, més es millorarà tècnicament. I a partir del moment en què el pianista crea una interacció entre les mans, els ulls i el cervell, la feina més dura està feta. La resta de feina és mantenir les destreses constància, perseverança i autoexigència.
Cal no oblidar de la utilitat dels peus als pedals del piano perquè els sons sonin agradables a l'orella. El peu dret és el que més treballa, ja que gestiona el ressò. El peu esquerre, en canvi, atenua el so de les notes. La feina de coordinació dels peus als pedals és molt llarga. I per això és la darrera etapa en l'aprenentatge del piano.
Què passa quan aprens a tocar el piano?
Quan s'aprèn el piano, es desenvolupen unes capacitats de concentració importants, una gran capacitat d'abstracció dels elements externs per centrar-se en allò que estem tocant al teclat. Es millora la capacitat de superació quan es presenta una dificultat. I aquest és un valor molt preuat a la vida. També millora la capacitat d'escoltar i alliberar-se. Es guanya confiança i seguretat en un mateix, i et fa sentir-te orgullós de tu mateix quan compleixes els objectius.
I, finalment, no cal oblidar que tocar el piano es pot transformar en una professió. Cap a l’ensenyança, la composició o en ser concertista.
El piano és el meu instrument de vida i el més complet. I amb el que faig viure i sentir la música a l’Escola de Música Pons Roselló!
Maylos Pons Roselló
Doctora en Educació Musical
Directora de l’Escola de Música Pons Roselló de Lleida
Especialista amb els més petits
Afegeix un nou comentari
Comentaris (0)