Sempre qüestionades

La meva pregunta és clara: si Pilar Alegría fos un home, algú hauria qüestionat com ha arribat al lloc de poder que ha arribat? Si la ministra fos un senyor, algú l’hauria insultat per passar una nit fora? Algú li hauria preguntat què va fer aquella nit?

Aquest passat diumenge, la portaveu del govern espanyol i actual ministra d’Educació i Formació Professional, Pilar Alegría, exposava, a través de la xarxa social X, que portava dos dies rebent insults masclistes i frases qüestionant que ha arribat a ser Ministra perquè s’ha posat “de genolls”.

En la piulada, l’actual ministra explicava que diumenge portava 48 hores sent víctima d’un masclisme “repugnant i intolerable” i manifestava que sap que són moltes les dones que, diàriament, han de sentir comentaris masclistes que qüestionen la feina que fan o el lloc de responsabilitat que tenen en una empresa, en una entitat o en una institució. En el fil de tuits, Alegría acabava amb un vídeo d’una roda de premsa on ella explicava els motius pels quals està rebent aquests insults, que són perquè, per feina, va passar una nit fora i, a més, condemnava aquests fets.

La meva pregunta és clara: si Pilar Alegría fos un home, algú hauria qüestionat com ha arribat al lloc de poder que ha arribat? Si la ministra fos un senyor, algú l’hauria insultat per passar una nit fora? Algú li hauria preguntat què va fer aquella nit? De fet, si els rumors que han sortit haguessin parlat d’un Ministre que va passar una nit fora de casa, la gran majoria d’homes –votants o no del partit— l’haurien aplaudit i mai, mai, haurien qüestionat com ha arribat al càrrec que ocupa.

Els insults cap al lloc de feina de la Ministra Pilar Alegría són només un exemple del qüestionament que patim les dones en l’àmbit laboral en totes les etapes de la nostra vida.

Algunes han patit insults masclistes per tenir el lloc de responsabilitat que tenen, a altres les han qüestionat per ser massa joves per treballar on treballen, a altres per quedar-se embarassades i agafar la baixa de maternitat, segons ells, “massa d’hora”, perquè no n’hi ha per tant. A altres dones les han qüestionat per deixar un lloc de responsabilitat i voler-se dedicar als fills i a altres les han qüestionat per centrar-se en la seva carrera laboral i no voler tenir fills. Sigui com sigui, en el sector laboral –i en tots els àmbits de la vida, en general—les dones sempre hem de demostrar el doble –o el triple—que els homes.