La impaciència del dia a dia

Els veïns propers a la zona de l’Estació es mostren molestos per la polseguera que s’aixeca fent les obres. És una realitat viscuda per tothom, en qualsevol zona, i criticada també per gairebé tothom, per no dir tots. I és extrapolable a les obres que fan uns veïns o a les tasques de millora que es fan puntualment als carrers i obliguen a canviar el sentit del trànsit.

I s’entén, que molesti. Al final, quan se’ns canvia la nostra rutina ens molesta perquè hem de recalcular al mil·límetre el nostre dia a dia abocat al caos. Però això, més enllà de l’impacte a curt termini, també demostra la poca paciència que tenim, en general, els humans. Qualsevol obra, en principi, té l’objectiu de millorar la zona on es treballa. I fer-ho implica temps i, inevitablement, soroll.

I això també ens hauria de fer reflexionar una mica sobre les presses amb què vivim i pensar una mica més enllà de l’endemà. D’aquí a uns mesos, la zona on ara es fan obres serà una altra; els veïns hauran acabat amb el soroll i aquell carrer que tenia les voreres aixecades les tindrà bé. Potser l’important és entendre això, i fer-ho, evidentment, passa per entendre, també, que pugui generar molèsties.