Cuidar a qui ens cuida comença pel sou

La setmana passada, a la pàgina web de Ràdio Televisió Espanyola es va publicar que “la desigualtat de gènere persisteix a les residències”. I és que, segons dades de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), 8 de cada 10 residències de persones grans a Catalunya tenen una dona com a directora, però només 4 dones de cada 10 arriben al capdavant de grans organitzacions. 

Sembla ser que, encara que el feminisme hagi guanyat terreny en els últims anys —tot i que, malauradament, actualment sembla que en les generacions més joves hi ha un retrocés pel que fa a ideologia feminista i als drets de les persones del col·lectiu LGBTIQ+ —, en l’àmbit laboral, la teoria feminista no ha avançat tant com ens agradaria pensar. I en un àmbit que el feminisme sembla ser invisible és el món de les cures.

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la bretxa salarial entre homes i dones a l’Estat espanyol és del 19,6%, una xifra que, en un sector com el de les cures, gairebé multiplica aquest percentatge. Segons l’INE, les treballadores que es dediquen a les cures cobren, de mitjana, un 30% menys que altres treballadors que treballen en professions de l’àmbit sanitari. 

Per al sector de les cures, la desigualtat no és només salarial. I és que la falta de drets laborals adequats és una problemàtica a la qual també s’ha d’enfrontar aquest sector. 

Moltes treballadores del sector de les cures no tenen contractes fixos ni accés a les prestacions de la seguretat social. Les cures són un pilar fonamental del nostre sistema, i haurien de ser reconegudes com a tal, amb unes condicions laborals dignes i una remuneració proporcional a la seva importància. Perquè, si realment volem una societat igualitària, hem de començar per pagar adequadament aquelles que, dia rere dia, treballen per cuidar-nos.

Per acabar, i per posar en context, també, les dades de tots els àmbits laborals de la demarcació de Lleida, segons un informe del sindicat Comissions Obreres, les dones assalariades lleidatanes cobren un 13,1% menys de mitjana que els homes. 

La igualtat salarial no és només una qüestió de justícia econòmica, sinó també una responsabilitat social.