Bici

És una gran notícia que es pensi en la bicicleta i que l’Ajuntament de Lleida estableixi un pla per tal de millorar l’ús d’aquest transport. LABici, aquest projecte de préstec de 30 bicicletes reutilitzades de segons mà a 30 ciutadans de més de catorze anys durant 6 mesos- i prorrogable a un any- és una bona iniciativa... Si no es queda aquí. I és que aquesta iniciativa que promourà l’ús de la bici, ho farà en 30 persones... Que a veure, sí... de 0 a 30, millor 30... Però si aquestes bicicletes (o unes altres, no vull carregar-me el projecte) es posessin a l’abast de tothom? És a dir, no una bicicleta per persona, sinó un servei d’ús públic, allò que seria el bicing o la girocleta, vaja.

Sí, és més car. Ho sé, suposa tenir punts on deixar la bici arreu de la ciutat, però l’ús de la bicicleta no seria privatiu i tindria una utilitat pública. Si en lloc de dos viatges (anada i tornada de l’usuari que ara opta a la bici), n’acaba fent 100 (50 persones que l’utilitzen al cap del dia per anar i tornar), el missatge de promoció de la bicicleta no seria molt més extens?

Cert, és fàcil de dir quan els diners públics no depenen de qui parla i no ha de gestionar el maldecap. Però crec que les passes han de ser grans i fermes si es vol apostar per una mobilitat més ecològica... I, per cert, la gran revolució ha de ser el transport públic de masses, l’autobús. Sense aquesta eina, veig difícil arraconar el cotxe, per moltes bicicletes que es posin al carrer.