Trobar la manera abans que sigui massa tard

No ens en sortim de trobar la manera de frenar l’extrema dreta. Ni obviant-los, ni parlant-hi, ni combatent-los de cara. Es faci el que es faci, de moment, cap país se n’està sortint perquè l’extrema dreta perdi pes i es mantingui com a residual en el pes social. I això preocupa especialment perquè dona la sensació que sempre guanyen ells, independentment de l’estratègia que se segueixi.

D’entrada, soc de les que pensa que amb l’extrema dreta no s’hi ha de parlar ni debatre perquè s’està legitimant forces que ataquen drets fonamentals i drets humans. I quan es legitimen, se’ls hi dona espai. Però sí que és veritat que les altres estratègies tampoc no estan donant els seus fruits. I aquí és on hauria d’entrar el periodisme i entendre aquest ofici amb una premissa molt clara: el periodisme no ha de ser ni és neutral amb qui oprimeix i amb qui pateix l’opressió.

El periodisme no és explicar que un diu que plou i l’altre que fa sol, el periodisme és obrir la finestra i comprovar què fa. Això mateix passa amb la política: si el periodisme no apunta qui és l’opressor i qui l’oprimit, aquesta professió ja no serveix de res.