Religió i política
Barrejar religió i política és un greu error. Un error comès durant segles i que sembla que no desapareix, sinó que torna. La modernitat, a occident si més no, va permetre separar la religió de la ciència, de l’art, i també de la política. La fonamentació del poder ja no havia de ser la gràcia de Déu, sinó la voluntat popular a través d’un contracte social.
És veritat que fora d’occident aquest canvi, si més no teòric i en bona part pràctic, no va ser així i encara arrosseguem fonamentalismes a molts llocs del món, sobretot on l’Islam i l’Hinduisme són majoritaris. Allí on predomina el confucianisme, i en bona part el budisme, és una altra cosa per raons diferents.
Però ara resulta que a través de les esglésies evangèliques occident pot fer passos enrere com els crancs. El mateix president dels Estats Units es creu escollit i cridat per Déu, i predicadors diversos d’aquestes esglésies, així li confirmen. Ai, Déu meu! Quina por! Sempre cito una entrevista al pare Abat de Montserrat quan li van preguntar sobre el que en pensava del que deien els presidents d’EUA i de l’Iraq a la primera guerra als anys 90 quan afirmaven que tenien Déu del seu costat, i ell va respondre que portava tota la vida buscant-lo. Això el pare Abat.
Si us plau, no usem el nom de Déu en va, i dediquem-nos a fer bona política i no barrejar-la amb allò que no toca.
Josep Maria Forné - Professor de filosofia
Afegeix un nou comentari
Comentaris (0)