"Les amigues com a suport vital"
Els que diuen que qui té una amiga té un tresor no saben com de certa és aquesta frase. Tenir una bona xarxa d’amistats, que et sostenen en les situacions dolentes i et celebren en les bones, que se n’alegren dels teus èxits tant com si fossin seus i que ho deixen tot per poder estar amb tu.
Potser a vegades no en som prou conscients del que suposa i implica una amistat. Aquesta setmana, a la secció de les Cosines, la Judit Serrano i l’Elena Ferre ens parlaven de les relacions i les dues van coincidir en què quan parlem de relacions només ens venen les relacions sexoafectives al cap i no tant les relacions d’amistat, que també són amor. De fet, quan les relacions sexoafectives acaben, les amigues segueixen i és la sort més gran del món tenir-ne i tenir-ne de bones.
En un moment en què s’estan canviant les regles i les normes prefixades en les relacions personals, també estaria bé abordar les normes amb les amigues, entendre que les amigues de tota la vida pràcticament no existeixen perquè és impossible que t’entenguis amb una persona als 10 anys i als 30 tenint vides diferents i entendre que es poden fer grans amistats al voltant dels 30 i aquestes són les que fan xarxa i et sostenen la vida.
Afegeix un nou comentari
Comentaris (0)