"El món s'acaba", l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més
Què? Com porteu aquest “corre, corre que el temps s’acaba”? Ens tornem bojos quan arriba aquesta època, oi? Sí, sí. Entre compromisos de la família, encàrrecs de reis, tió i pare Noel, els sopars de Nadal... El tancament de mes i el final d’any... Res millor per acabar amb un col·lapse d’aquells que fan història. És el que li passa a les administracions... Ah, però darrerament es porta molt allò de la pròrroga dels pressupostos que fa que la bogeria no sigui tan important. Sincerament, és d’agrair... Mirin, si hem d’acabar els pressupostos tard i malament, millor allargar-ho i fer-ho bé. Ja es publicaran al gener, al febrer... Hi ha qui els ha fet, fins i tot, en el mes d’octubre.
També hi hauria una altra solució, però amb aquesta no compto. Ja m’entenen. Negociar abans. Però sembla que la lògica en política, doncs no és la mateixa que en la vida real.
Afegeix un nou comentari
Comentaris (0)