"Sortir de Twitter"

Les darreres setmanes, especialment des les eleccions americanes, sembla que el fenomen de Twitter (o “X”) s’esllangueix. Moltes persones estan anunciant públicament la marxa de la xarxa social argüint la pèrdua de neutralitat. Allò que es presentava com una plaça pública ha mutat vers un altaveu dels missatges d’ultradreta i un instrument del trumpisme. És un fet que fa molts anys que Twitter ha exercit com una eina d’odi, la majora de vegades emparada en l’anonimat, al servei de la disconformitat amb idees i persones. Moltes campanyes, poques espontànies, d’assetjament i enderrocament selectiu de persones concretes han nascut al piulador. No obstant, també s’hi podien fer debats interessats i contrastar opinions i punts de vista de forma enriquidora.


Malgrat això, i en especial des de l’adquisició de la xarxa per part d’Elon Musk, ha estat camp abonat de la propaganda de falsedats, manipulacions i envestides, com també altaveu del populisme filo-feixista, el terraplanisme negacionista i la desfiguració de la realitat. Especialment insuportable ho hem viscut -per cert- amb la desgràcia de València com a teló de fons.


Per tant, per què encara seguim a Twitter? L’amic i admirat Jordi Armadans, defensa mantenir-s’hi perquè segueixi havent-hi gent interessant i no s’empobreixin les converses, amb la seguretat, per altra banda, que per molts que en marxem, el seu propietari no canviarà. No li falta raó. Però, no ens enganyem, molts seguim a la xarxa per una mescla de narcisisme, de por de veure’ns exclosos (allò que en diuen “FOBO”), de masoquisme i, especialment, perquè la nostra part senglar segueix invenciblement atreta per l’immens fangar de llot, on ens plau rebolcar-nos de tant en tant.


El cel blau, el Bluesky, pot esperar. 

Afegeix un nou comentari

Nom
Comentari
Condicions legals

Comentaris (0)

A l'utilitzar aquest lloc web, acceptes la nostra política de cookies.×
arrow_upward