"Descobrir el foraster"
Per la meva veu podeu comprovar que la tardor ja es fa notar fent baixar les temperatures de les matinades Lleidatanes, encara que a la nostra terra la tardor és efímera, per no dir inexistent, donat que passem d'anar en mànigues de camisa a abrigar-nos de valent amb peces de roba que fa mesos que ens observen des del fons de l'armari, jerseis i jaquetes que després hem d'arrossegar per tot arreu des del moment en què el sol decideix traure el cap fins que arribem a casa.
El meu avi aprofitava aquest temps per jugar al que ell anomenava, "descobrir el foraster", un entreteniment que consistia a observar als i les vianants i endevinar qui era de Lleida i qui no a jutjar pels abrics que vestien a primera hora del matí o la quantitat de roba que els penjava del braç a última hora de la tarda. Aquest setembre ens ha portat una actualitat ben diversa, mentre als Estats Units troben un home amb un fusell intentant assassinar a un candidat a la presidència que afirma que hi ha una ciutat on els immigrants es mengen les mascotes dels veïns i veïnes, a Europa s'obre el debat envers quin tipus d'armes es poden utilitzar a Ucraïna, un conflicte que ha generat més de 200.000 morts i 6,4 milions de refugiats, però a Espanya hem estat tota la setmana fent un seguiment exhaustiu per saber quin programa de televisió guanya la guerra de l'audiència de les nits televisives, sense preguntar-nos quin dels dos programes serà el primer a deixar lloc a una dona, encara que sigui en un paper secundari.
Doncs ara ja compreneu el perquè de la meva veu, ja que moltes vegades prefereixo desconnectar, fer un passeig i asseure a un banc per estirar les cames mentre jugo a descobrir el foraster, no sempre encerto, però m'ajuda a pair aquesta follia que entenem per actualitat
Afegeix un nou comentari
Comentaris (0)