"La necessitat d’identificar-se i l’esport"
La postmodernitat ha banalitzat la identitat per falta de liquiditat. La considera massa sòlida i poc modelable a la voluntat. La identitat ens ancora i la postmodernitat busca enlairar-nos com un globus que s’ha deixat anar, però que enlloc d’anar a l’infinit va al no res. I és que la realitat és tossuda. Busquem identificacions. De fet, això, que busquem identificacions, no s’ha qüestionat mai. Ni en els sectors més postmoderns. Però llavors els postmoderns es defensen dient que podem canviar quan vulguem d’identificació.
Una de les maneres d’identificar-nos és a través de l’esport. Això, per exemple, es veu en el tema de les identificacions nacionals o de clubs en l’esport. Quin club t’identifica ? Quina selecció t’identifica ? I com que l’esport està carregat de política, a més a més, la identificació no només és amb un equip sinó també amb el que ell representa políticament.
Aquest estiu ha estat ple d’activitat esportiva. S’han fet celebracions, per exemple, al voltant de l’Eurocopa o les Olimpíades. En el cas de les Olimpíades també hi ha hagut exaltació nacional. Si heu voltat o heu mirat canals de televisió de diferents països haureu vist com han fet ús de les medalles per enaltir l’orgull nacional. Cadascú el seu. No obstant, on més s’ha vist la identificació a través de l’esport, és en el cas de l’Eurocopa i de la Lliga de futbol masculí. Ha provocat una major venda de samarretes de la selecció espanyola i del Madrid, entre altres conseqüències. Ens queda el consol que en aquesta ocasió tingui raó la postmodernitat i que la voluntat pugui ser líquida. Hi ha feina a fer.
Afegeix un nou comentari
Comentaris (0)