"L’Estaca (corcada)"
Ara que ja han passat unes quantes hores de la Diada és quan es poden començar a fer algunes anàlisis de la nova manifestació independentista. Més enllà del ball de xifres -que sempre hi és i sempre hi serà-, cal tenir una mirada més llarga.
Primer de tot, la gent no falla. Pot estar cansada, enfadada o fins al cap damunt, però quan se la convoca, la gent hi és. S’ha demostrat durant tots aquests anys de Procés i va tornar a quedar evidenciat aquest any, encara que sortís menys gent. Els qui han fallat han estat els polítics que, per una cosa o per una altra, no han estat capaços de complir amb els anhels que havien proclamat i promès. I precisament és en això on cal posar tota l’atenció, perquè no es torni a repetir. Precisament per això cal que els partits i els dirigents polítics, però també assemblearis i de les entitats independentistes, tinguin molt clar quins missatges s’han de llençar, especialment sobre l’extrema dreta.
Un moviment com l’independentista – que, per se, és antifeixista- no pot ser que ara festegi i vagi de bracet amb el feixisme català. Un moviment que diu clamar pels drets socials i contra la repressió no pot anar de bracet, ni tan sols insinuar-ho, amb formacions que oprimeixen els més vulnerables pel seu color de la pell o per la seva classe social. L’error que estan cometent algunes entitats en no allunyar-se ni condemnar l’extrema dreta independentista és un error que la societat pagarà molt car.
L’Estaca només es tombarà des de l’humanisme, des de l’acollida, des de la solidaritat i des de l’oposició rotunda al feixisme, porti la bandera que porti. Si no, l’únic que ens quedarà serà una estaca corcada.
Afegeix un nou comentari
Comentaris (0)