"L’Estaca (corcada)"

Ara que ja han passat unes quantes hores de la Diada és quan es poden començar a fer algunes anàlisis de la nova manifestació independentista. Més enllà del ball de xifres -que sempre hi és i sempre hi serà-, cal tenir una mirada més llarga.


Primer de tot, la gent no falla. Pot estar cansada, enfadada o fins al cap damunt, però quan se la convoca, la gent hi és. S’ha demostrat durant tots aquests anys de Procés i va tornar a quedar evidenciat aquest any, encara que sortís menys gent. Els qui han fallat han estat els polítics que, per una cosa o per una altra, no han estat capaços de complir amb els anhels que havien proclamat i promès. I precisament és en això on cal posar tota l’atenció, perquè no es torni a repetir. Precisament per això cal que els partits i els dirigents polítics, però també assemblearis i de les entitats independentistes, tinguin molt clar quins missatges s’han de llençar, especialment sobre l’extrema dreta.


Un moviment com l’independentista – que, per se, és antifeixista- no pot ser que ara festegi i vagi de bracet amb el feixisme català. Un moviment que diu clamar pels drets socials i contra la repressió no pot anar de bracet, ni tan sols insinuar-ho, amb formacions que oprimeixen els més vulnerables pel seu color de la pell o per la seva classe social. L’error que estan cometent algunes entitats en no allunyar-se ni condemnar l’extrema dreta independentista és un error que la societat pagarà molt car.


L’Estaca només es tombarà des de l’humanisme, des de l’acollida, des de la solidaritat i des de l’oposició rotunda al feixisme, porti la bandera que porti. Si no, l’únic que ens quedarà serà una estaca corcada. 


Afegeix un nou comentari

Nom
Comentari
Condicions legals

Comentaris (0)

A l'utilitzar aquest lloc web, acceptes la nostra política de cookies.×
arrow_upward