"Posar la brúixola", l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més

Sembla, així ho apunten les dades, que la d'ahir va ser la mobilització independentista menys nombrosa a tot Catalunya des que van començar aquestes manifestacions multitudinàries. Això no vol dir que hi hagués poca gent. Encara més, segur que el moviment independentista de fa vint-i-cinc anys hagués al·lucinat amb la quantitat de gent que va sortir ahir al carrer.


Tornant a l'actualitat, que hi hagi menys manifestants vol dir que hi ha menys independentistes? Mirin, és el mateix que dir que si hi ha menys gent als restaurants hi ha menys gent que menja. Oi que tots, amb menor o major mesura necessitem tenir alguna cosa al pap i no per això hem d'anar a un lloc que potser molts no poden pagar, o simplement, no estan d'ànims d'anar-hi?... Doncs això.


L'independentista ho segueix sent, i fins i tot, aquell que no ho és convençut, però que davant d'una bona proposta durant el procés (després va resultar no ser tan bona) es va decantar per un estat propi, podria continuar enganxat, si se l'engresca.


Ara, davant els "i tu més" dels polítics, davant de les conxorxes d'uns i altres amb la imatge des de fora del "tot s'hi val per la cadira"... Doncs mirin, la voluntat de les associacions -que van mobilitzar molta gent, ep!- és molt bona, però no suficient.


La gent (independentista) vol saber cap a on va tot plegat. El seguiment messiànic, excepte en situacions comptades, sembla que s'ha acabat. L'independentista té més coses a fer, com, per exemple, viure com bonament pugui, més enllà de sortir al carrer per un objectiu gens clar.


Es pot recuperar? Segurament sí, però cal que algú hi posi la brúixola. 

Afegeix un nou comentari

Nom
Comentari
Condicions legals

Comentaris (0)

A l'utilitzar aquest lloc web, acceptes la nostra política de cookies.×
arrow_upward