"Transeünts amb campanya agrícola: volem incloure’ns!"
Arriben tres nois força joves que ens demanen alguna cosa que no acabem d’entendre perquè parlen molt poc de castellà, només alguna paraula. Tenen la mirada afable, somriuen de forma lleu i prudentment, com no gosant, però se’ls veu cansat físicament. Traiem el traductor i textualment ens diuen que necessiten ajuda, aprendre l’idioma i incloure’s. Així, tal qual, escrit al traductor de l’àrab a l’espanyol. Bonica paraula la d'incloure’s... Em ressona i sento com un bri d’esperança i alhora, una mena de desengany, barrejat d’impotència i certa ràbia. Ens diuen que fa un mes i poc que estan aquí a Lleida, van arribar per mar, i han estat allotjats al dispositiu del pavelló firal per a persones que venen a treballar al camp i que va tancar aquest passat cap de setmana quan encara no s’ha acabat la campanya de la fruita. Un dispositiu que teòricament, tal com se’ns va transmetre i nosaltres vam entendre, està pensat per acollir aquelles persones “transeünts amb campanya agrícola” amb necessitats habitacionals temporals i que no poden treballar a curt termini perquè es troben en situació administrativa irregular, sense perspectiva de treball i amb situació vulnerable (joves, dones, gent gran). O sigui, la situació d’aquests nois. I ara, els tenim aquí, després de fer la gimcana d’anar a altres entitats per demanar ajuda, els tenim aquí a Arrels Sant Ignasi, i no són els únics, ja n’han passat 20 més al seu davant amb la mateixa situació i necessitats. I nosaltres, tampoc els podem atendre perquè ja tenim els serveis plens i només podem valorar si els podem encabir puntualment en allò que puguin necessitar (una dutxa, algun cafè amb llet, una muda...), mentre els hi donem l’horari perquè es puguin inscriure a aprendre català o castellà a la nostra petita escola de llengua Rakenaà. Els hi donem un got d’aigua i els derivem, un altre cop, a l’Ajuntament de Lleida qui n’hauria d’assumir la responsabilitat.
Però, ens preguntem: no hauria estat més fàcil i senzill que abans d’acabar l’allotjament al dispositiu del pavelló li haguessin fet una entrevista per valorar alternatives que té aquesta persona?, què farà?, amb què compta o no? Quines intencions té?... Quina mena de seguiment se’ls hi fa des d’aquest dispositiu abans que acabin l’allotjament?? Podem evitar aquestes malabars de fer anar les persones amunt i avall? Ah sí, és clar!! És que no hi ha alternatives, no tenim recursos d’allotjament aquí a Lleida perquè les persones no acabin dormint al carrer un any més i des de fa massa temps, malauradament.
Mentre es va discutint quines són les millors alternatives per acollir les persones que venen a treballar al camp cada any, no s'acaba fent res any darrere any, i és més fàcil anar marejant a les persones que es troben en situació vulnerable i precària per no poder-los-hi oferir en definitiva, res, res de res. On són les polítiques públiques inclusives, d’acollida i de solidaritat? I més important encara, on són les accions i els recursos per a què no hi hagi ningú dormint al carrer? Així, tractem a les persones que volen incloure’s... Rosa Majoral
Afegeix un nou comentari
Comentaris (0)