"Racisme", l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més
Sabeu que no hi ha cosa més odiosa que el fet que algú se't posi darrere de la cadira mentre escrius a l'ordinador? És l'"efecte ombra"... Bé, me l'he inventat, però és prou aclaridor, no? Doncs aquesta és una de les qüestions que molesten de manera democràtica. És un odi conjunt, sense ningú que tingui gens d'interès a dir "ah doncs a mi m'agrada". És el mateix que passa quan algú et diu racista... Ah!, no agrada, no...
No ve de gust, no... Evidentment. Qui es vol sentir racista? És lleig. Sí, sí. No queda bé. Però la realitat és que hi ha més racistes que persones que ho volen ser. Abans de dir, "jo no ho soc", eviteu el "però" que va darrere. I si el dieu, ja sabeu...
Ara, tampoc crec que hagi de sortir un futbolista, que el criden més al camp per ser un borinot que pel seu color de pell, a dir que aquest estat és racista. Mirin, potser ho és, però no per les raons que diu Vinicius. Per cridar-li a un ric en un camp de futbol no som racistes. Som racistes per com tractem als nouvinguts, per com parlem de la gent en determinats àmbits, per quines polítiques migratòries apliquem... Però pel futbol, jo no perdria el son.
El racisme és present en molts altres llocs, abans d'arribar a la pilota.
Afegeix un nou comentari
Comentaris (0)