"Llum que marxa", l'editorial de Jordi Sebastià a l'Un Dia Més
Tot fa més mandra quan la llum del dia es va apagant, s'escurcen les jornades de sol i les temperatures es redueixen. Però també té les seves coses bones. El temps sembla que passa més de pressa, en el sentit que hi ha més dinamisme, més vida. Això es nota en l'àmbit de les notícies, encara que no al cent per cent. També el curs polític, de debò, començarà quasi amb l'escola. Serà una mica posterior. Després de l'11 de setembre, com cada any serà quan els representants tornaran a les disputes i diàlegs habituals.
A casa nostra, els sospitosos habituals de la ciutat (que, de fet, a Ua1 Lleida Ràdio no hem deixat de parlar-ne) són el comerç, l'urbanisme, la mobilitat... Vaja, els de sempre que, aquest any, com a mínim en algun cas, han de veure la llum. La mobilitat i l'urbanisme tindrà, per a bo o per a dolent, un punt important de resolució amb la nova estació de bus. El fet que hi hagi una nova estació suposa un canvi de fisonomia de la zona, i sobretot, de com ens mourem a Lleida. Em sembla que no som conscients dels canvis d'hàbits que, vulguin o no, ens suposarà a tots. Passar o no amb el cotxe, les línies d'autobús... Tot haurà de funcionar de manera diferent. Ja veuran.
I la seguretat? Això té més difícil conclusió. Què s'ha de fer? Mirin, no tinc ni idea, però estic convençut que la manera de fer-ho, no només passa per més policia, que segurament cal, no ho poso en dubte. Cal una altra manera d'emprendre la realitat. Quina? Ni idea... obert a idees. A veure si els qui les han d'executar també.
Afegeix un nou comentari
Comentaris (0)