"Vincles"
No fa massa que vaig veure a la televisió una escola lleidatana on uns quants alumnes nouvinguts i les seves famílies han après català fora de la rigidesa acadèmica, amb llenguatge col·loquial i des de la conversa informal. Però es queixaven, no ho endevinaríeu mai, que ningú de fora de l'escola se'ls adreça en català. És més, encara que ells iniciïn la conversa en català, l'interlocutor canvia ràpidament al castellà.
Tingui l'aparença que tingui, hagi nascut on sigui, tothom té el dret de conèixer, entendre i parlar la llengua del país que l'acull. Aquesta falsa cortesia de canviar al castellà és, en molts casos, i sovint de manera inconscient, una mena de supremacisme que diu implícitament 'tu no ets dels nostres'. I si no ens fa canviar l'aspecte físic, ho fa l'accent estranger, que és entès com una sospita d'incerta dificultat. Si tu ets un d'aquests, ets del "Club dels catalans del tret al peu". Perquè som nosaltres, els catalanoparlants, els que, cada cop que canviem al castellà, llancem el missatge que el català no és necessari ni important i absolutament prescindible.
No ens hem de deixar endur per estereotips i prejudicis; i interioritzar que no som intolerants per parlar en català. És cert que alguns no tenen cap interès a aprendre'l. És possible, fins i tot, que es mostrin enutjats i ens recordin que el castellà és cooficial a Catalunya -són coses que passen quan tens un Estat en contra-. Cal fer-los saber, però, que el català, a més, és la llengua pròpia.
Però no posem tothom al mateix sac. Als que no pensen així, donem-los l'oportunitat de ser 'un dels nostres'. Perquè la llengua és l'eix vertebrador i el vincle més potent que uneix una societat diversa com la nostra. Cal promoure l'ús social del català com a llengua útil però també propera.
Òmnium Cultural promou aquesta immersió amb el projecte Vincles, per tal que les persones que el vulguin aprendre no es trobin que no saben com ni on fer-ho. És un projecte pensat també per enfortir la cohesió social, buscar complicitats i construir sentiment de pertinença col·lectiva.
Una llengua no mor quan mor l'últim parlant, aquell dia només se n'aixeca l'acta de defunció. Mor molt abans, el dia en què els parlants només la fem servir en un cercle tancat de coneguts. Per això és tan i tan important parlar en català amb el màxim nombre possible de desconeguts.
Afegeix un nou comentari
Comentaris (2)